|
Sons
dimarts 8/juliol/2008 - 08:17 1302 0
Per a tu constructor de melodies
que surten dels teus llavis suggerents
com l'aire que hom respira
i que sonen com un batec.
Capità dels meus somnis i dels meus anhels
de nits tristes i solitàries de plors agres i mals moments
de temps passats però, de records ben presents.
Quantes nits solitàries pensant en les teves mans
desitjant que recorressin el meu cos
com l'instrument que té la sort de ser per tu acaronat
Quantes nits desitjant, sentir paraules d'amor
com aquelles que Serrat, feia sortir en la cançó
d'aquelles senzilles i tendres
paraules d'amor, somnis de poetes, ’ no en sabíem més, teníem quinze anys.
Quinze o uns quants més
ara tant se val
els sentiments van sortir purs com el cristall
i viuen i perviuen al llarg dels anys.
En fa deu d'aquesta història de trobades i desenganys,
però, el més probable és que per sempre
el meu amor restarà, fidel al teu record
com l'infant encaparrat
en il·lusions impossibles i sentiments impassibles
que en el cor gravaran
les notes del teu oboè, com el sentiment que en mi vas despertar.
|