| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
NO VAIG VOTAR LA CARME FORCADELL O DE LES MUSSES DE L'INDEPENDENTISME: ELLA I L'ANNA ARQUÉ.
 dimarts 11/juny/2013 - 02:49  621  7
Com a membre de l’ANC el dissabte passat vaig tenir la oportunitat d’anar a votar els nous membres del Secretariat de l’ANC. I com que crec que en els darrers mesos les coses no s’han portat gairebé vaig decidir no anar a votar. Ja he explicat en diversos articles coses que no m’han agradat del funcionament de l’ANC i ara no cal insistir-hi. Jo mateix sóc una cosa de l’ANC que cal millorar perquè la meva milità ncia ha estat molt passiva. O sigui que qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra.
Però si haguès anat a votar per qui haguès votat? Doncs hagués votat en blanc. Tinc algun problema amb la Carme Forcadell? Personal, ni un. Jo la vaig entrevistar – amb una dotzena de persones més – pels IMPLICATS de vilaweb, però no crec que ella se’n recordi. No hem tingut cap altre contacte. D’altra banda, la seva exposició d’aquell dia em va semblar entre notable i excel.lent, com m’ha semblat entre notable i excel.lent totes les declaracions i totes les entrevistes que li he seguit. Em sembla una bona lÃder, francament.
Ara bé, com a presidenta de l’ANC ella també és responsable – o més o menys responsable si més no – del desgavell que hi ha hagut dins l’ANC, de les impugnacions que han hagut d’acabar amb un laude arbitral i de moltes actuacions que jo considero folklòriques – cadenes humanes, espelmes, etc...-. En aquest sentit m’ha semblat que la Forcadell d’una banda no era prou lÃder i de l’altra ens feia fer jocs de camp per a tenir-nos distrets. Jo no vaig ser minyó escolta de petit i els jocs de camp – o focs de camp o com collons es digui – mai no m’han acabat de fer grà cia. Prefereixo dormir a un bon llit i amb una bona companyia.
Reflexionava sobre les dues grans musses de l’independentisme català contemporani: la Carme Forcadell i l’Anna Arqué. Les dues tan atractives i tant diferents. Les dues tant patriotes. Mentre la Carme té una bellesa atenenca, reflexiva, modulada, tranquil.la; la bellesa de l’Anna és directament una bellesa eròtica, voluptuosa i sensual, afrodisÃaca. No sé si a l’Anna això li agrada, li desagrada o li és indiferent. Cap dona és un objecte sexual, però totes les dones – com tots els homes – som subjectes sexuals. Però hi ha persones en les que aquest erotisme passa més desapercebut que en d’altres. L’atractiu de l’Anna, en aquest sentit, és brutal, mentre que l’atractiu de la Carme – que també existeix en aquest à mbit – és més tranquil, més reposat, més take it easy.
I consti que en això l’Anna queda perjudicada per la seva imatge de Marilyn. És una dona d’una gran formació acadèmica a nivell d’economia i de comunicació i té un gran currÃculum professional. És una dona preparada, culta i intel.ligent. Però la seva sensualitat se la menja. I jo trobo que també se la menja la poca elaboració formal del seu discurs: quan la veus tens la sensació que sempre improvisa, que les seves frases són excessivament curtes i que en ella no hi ha matissos: tot és o blanc o negre. Crec que el que provoca això és que va de sobrada: que creu que no li cal preparar-se res perquè amb el seu talent ja se’n sortirà . I s’equivoca. Fa la sensació de ser un excels florero, que és justament la sensació que li hauria de fer pà nic fer.
La Carme és el revers de la moneda d’això. FÃsicament és atractiva, però no és exhuberant. La seva bellesa s’esdevé bà sicament per l’harmonia del conjunt, per la intel.ligència del seu discurs, per la seva mirada franca i desperta. En les distà ncies curtes – al menys per a mascles tÃmids com jo – la Carme Forcadell és irressistible, mentre que l’Anna Arqué ens fa venir pà nic. Estic segur que, en un sopar, jo amb la Carme parlaria de mil coses i m’hi trobaria la mar de còmode, mentre que amb l’Anna no podria dir ni mu perdut en la seva biologia perfecta.
En fi, que no vaig votar la Carme Forcadell – ni a cap altre – però que en el cas de la Carme em va saber greu. De tota manera, com tothom sap, sense el meu vot se’n va sortir perfectament.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
_Esparta_ |
Cabrero
Tuesday, June 11th 2013, 6:51 AM
Jo estic bà sicament d'acord amb tú. De fet no cal ser cap expert en polÃtica, només cal escoltar que diu la gent al carrer, i el que jo escolto molts cops són manifestacions de desafecció vers un govern que fa veure que és preocupa més d'un procès del que no en sabem res, ni tant sols el nom diu res (dret a decidir que?), enlloc de preocupar-se de mantenir l'estat del benestar fins on es pugui. I és pot més del que ens diuen. Que jo encara estic esperant l'ansiada reducció de les Diputacions, institucions que han servir per a colocar polÃtics quan venien comicis adversos.
A mi abans em feia grà cia això de la indepedència, però me n'ha deixar de fer en veure l'escas nivell dels qui ens han de governar. Ara prefereixo estar dins Europa de la ma d'Espanya, que si més no pot exercir cert control. Una Catalunya fora d'Europa, que és el que tindriem inicialment em fa més por que un pedregada. I la por ve per la falta de confiança que tinc en els polÃtics, tots, sense exepció.
|
|
Cabrero |
D'acord
Tuesday, June 11th 2013, 5:31 AM
amb el que dius, rara avis en aquest cas. Ell bipartit, que és un tripartit de fet, li està donant a la tercera parte contratante de la segunda parte contratante la majoria en els propers comicis. Sense haver de fer-hi res. La independència, per si mateixa, no és cap opció polÃtica si no s'investeix d'ideologia, de projecte, d'opcions i d'economia. Tremolo pensant en un paÃs governat per la pilotilla Rahola com a consellera d'alguna cosa, o l'Oriolet com a cap d'Economia.
|
|
_Esparta_ |
De l'Anna Arqué
Tuesday, June 11th 2013, 4:21 AM
D'ella només et puc dir que no la conec, però havet fet un cop d'ull al seu bloc personal (http://siannaarque.blogspot.com.es/) arrivo fà cilment a la conclussió que ens trobem devant una "nena de papà ". Ser una "nena de papà " no és res dolent en si mateix, el problema però apareix quan aquestes persones que tenen la vida solucionada s'involucren en lluites de les que mai en sortiran malparats.
Si algun dia arrivem a la independència, independència que pot significar uns quants anys d'empobriment (la llibertat té un preu), l'Anna Arquè no serà pas de les que hagin de patir massa. Tampoc la Forcadelles, esclar.
Poques persones conec , d'aquesta classe mitja baixa pressionada per impostos, per no parlar de la classe obrera, que s'agafin això de la independència de forma seriosa. Tenen altre problemes més importants, com pagar la hipoteca, el material escolar dels fills i amb una mica de sort alguna assegurança de vida o sanità ria.
Aquest i no altre és el motiu que portarà a la gran patacada de CiU a les propers comicis, digui el que digui avui el President Mas. Que no parlen les paraules, sinò els actes. I molta gent del meu entorn, que varen votar a Mas, que creien en l'ANC ara estan totalment desencantats.
No auguro res de bo a l'ANC, d'alguna forma penso que el seu temps va passar, allà per l'11 de Setembre passat.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
