| |
VISIONS D'ESTIU ( III )
 diumenge 9/juny/2013 - 11:45  530  0
www.xat.cat
cont...
Arribàrem al portal, agafats de les mans, ella no feia més que somriure, jo no feia més que trempar i imaginar el què era a punt de succeir ben aviat; inquiet, delerós, mai hagués imaginat que fotre un clau fora tan fàcil després de tants anys de sequera fora la parella...
Abans d’obrir la porta veié com al quart pis del davant el llum era encès, la veïna era a l’aguait i ja eren quarts de dues, allò encara em va encendre més el desig si fora possible, bé que era morbo que creixia i em feia imaginar experiències fantàstiques per aquella nit.
L’ascensor ens esperava al replà de l’escala, quan volia fer-la passar a ella davant meu és ella qui m’empeny cap endins, es tanquen les portes i pitja ella el botó del quart pis, s’abraona cap a mi, em petoneja com mai imaginava fos possible, i aquells pits em fan perdre tot control absurd, l’acarono la cintura amb delicadesa primer per deixar-me anar sense escrúpols, les dues mans al seu cul rodó i perfecte en aquell vestit negre i ajustat, ràpid una mà sobre els seus pits i aquells mugrons banyegats que esperaven el plaer de la meva boca com succiona el seu desig encès, l’escalfor omple aquell petit espai tancat i el cop de l’ascensor en arribar al pis ens fa empènyer amb destresa la porta i fugir d’allà per trobar un altre espai on fer de carícies religió, del sexe astronomia, del plaer nou univers.
Entrem al saló sense deixar de grapar-nos, passant les nostres boques per on la pell nua deixa entreveure els nostres porus com esclaten; interrompo un moment quan ella m’assenyala la finestra que dona al carrer, li dic: vols que abaixi les persianes?, ja saps que no cal em diu, i deixo anar la fantasia, el morbo que m’atrapa i obro les fines cortines obrint la nostra pantalla a ulls de la veïna que espera neguitosa amb la seva llenceria preferida, fina i negra, la que altres nits ens donaren moments de plaer rere les cortines...
En tornar cap a ella li dic: vols un whisky?, tinc un Macallan 25 years per a les ocasions; ella respon: no em cal, no barrejo mai sexe i alcohol i a tu no et caldrà, no més, t’ho asseguro; abans no la torno a palpar m’obre la camisa d’una estripada, botons fora, passant els seu llavis pel meu pit a la vegada que el seu vestit per art de màgia és deixat anar sobre el parquet, no du sostenidors, és clar, aquells erectes mugrons ho endevinaven, ja només un minúscul tanga vermell passió amaga el seu tresor més apreciat, em gira cap el sofà que tenim al darrera i m’empeny com una fera ho fa amb la seva presa; directa al meu pantaló texà, empetitit per l’espai on aquell membre engabiat lluita per volar; en un tres i no res em descorda els pantalons i mentre estiro les cames ella me’l treu amb ràbia desenfrenada, al davant miro amb ulls famèlics com la veïna s’acarona pits i llavis mossegats, sense amagar-se i exhibint com exhibim aquella flama en la curta distància del carrer i en la nit clara.
Núria!, deixo anar xiuxiuejant, ella immutable i amb la seva boca repassant tots els racons, cames amunt, fins el bòxer que és a punt de rebentar, abans no me’l treu de mica en mica amb la llengua repassa la vora de totes les seves costures, allò comença a fer-se insuportable, el foc encén allò combustible i incombustible, consumint-me en el mar d’aquell desig, ofegant-me observant com la veïna es deleix amb el seu sexe sota aquella llenceria negra; només puc que acaronar els seus cabells negres i llargs mentre ella em repassa aquell ocellot que mira el cel, amb llavis i llengua, primer suau, mossegadetes i dents que atrapen la verga impacient, la seva llengua per tots els racons, tots els forats possibles, testicles que senten els seus llavis en xiuxiueig de plaer, i les postres preparades, com crema catalana a punt de rebre la seva torrada en superfície, el sucre, la dolçor en aquells llavis que vull meus.
Ella no dius res, només gemega plaer en silenci, encara, mentre la succió d’aquella escarpa és com força d’un martell en els meus ous que bombegen aquell or blanc, que golosa ella empassa amb delit; mentre la veïna juga amb dits, llavis i sexe jo no puc evitar llençar cos enrere amb el plaer de llengua, llavis i mossegades en el gland que escup al pou d’una gola que engoleix sense pressa i sense pausa, el món s’atura en un instant, l’univers deixa d’expandir-se.
Un cop mig saciada la seva set, la de Núria, mentre encara sento morir de plaer immens, me la veig donant-me el seu cul a l’alçada dels meus llavis, la figueta tendra i sucosa allà a un pam, quin cul escultural, res per millorar, quina fruita no prohibida al meu abast oberta, ella acotxada entre les seves cames, podent jo veure aquells pits com baixen cap al parquet; els meus llavis, la meva boca, la llengua apuntant allà a la cova, i m’atanso a la seva escalfor, donant més i més saliva i massatges dels meus llavis en els seus vaginals que enclaustren aquell clítoris submís a la meva fam, ara és la meva i ella gemega com gateta que amb ulls verds immensos es perden en el seu mar particular de plaer nocturn, i la llengua d’en Fidel sent fidel amb el que ella desitjava i havia viscut en somnis, i els seus fluxos d’aquell cony depiladet i apetitós tot omplint-me i amb trempera impetuosa que no cessa ni fa més que voler més i més tot regalimant sucosa.
El seu crit trenca el silenci quan a l’altra banda la veïna jau vençuda entre orgasmes, i no és tot.
Va Fidel!, amb suavitat, i s’asseu en el meu membre victoriós, de bandera ben alçada i de màstil a punt d’endinsar-se en el seu fortí, i aquell fil del mont de Venus que assenyala aquella entrada lubricada per la meva fam emprada i no exhaurida, encara.
Quins moviments harmoniosos, la columna d’una serp mentre els malucs m’hipnotitzen tot senderi; i aquella entrada suau esdevé de mica en mica terratrèmol en volcà on el seu magma es barreja incandescent en el cràter d’aquell mont de Venus esquerdat d’esclat plaent. I el trepant del meu ímpetu que amb força i tendresa alhora es barreja en tsunami destructor de silencis violats, en la nit de passió infinita; i no ens calen músiques de fons, ni més llum que les nostres mirades, i la de la veïna que no perd detall i gaudeix dels nostres cossos estimant-se en l’escalfor del saló, entre el sofà i el parquet suat de suors que es mesclen entre crits, gemecs, i orgasmes impossibles... (cont.)
|
Contactes
Registra´t
