| |
VISIONS D’ESTIU ( I )
 dilluns 3/juny/2013 - 07:24  535  0
Visc en un quart, al centre de la ciutat, aquell estiu fou diferent...
Em presento, em dic Fidel i visc en un carrer de la gran ciutat, prou transitat; tenia 38 anys i 2 que vivia sol i separat de la meva ex, en aquell estiu tan i tan càlid. Sabeu..., tinc una veïna que deu ni do, uns 25 anys més o menys i viu a l'escala del davant meu, i al mateix pis quart, ens podem veure en treure el cap per la finestra que dona al carrer..., quants cops me l'he pelat pensant en ella, uf, incomptables, i fins i tot mirant-la mig d'amagat rere les cortines per la nit i quan ella lluïa els seus millors modelets de nit i..., ui, però no era això el què us volia explicar... Només us confessaré un detall, sempre m'ha agradat mirar d'amagatotis, i no tant, un autèntic i sofisticat voyeur, però encara molt més m'agrada el que em mirin i sentir que hi ha dones que gaudeixen i es masturben i orgasmen en mirar-me, en la distància però en directe, això em fa posar no a cent si no a mil.
Aquella tarda vespra em sentia buit, més buit del normal, cansat de fantasiejar, de xatejar i masturbar-me a soles, i avorrit de deixar-me mig sou mensual en serveis de prostíbuls i cases de barrets varies; de cop se'm va encendre una llumeta, ei que en tinc gairebé 40 però molt per viure encara, he de sortir i avui divendres és l'ocasió, no tinc ningú però no em cal i aniré sol a aquella disco on acostumava a fer de les meves uns vint anys enrere. Sense pensar-ne més em vaig dutxar, afaitar i vestir de manera informal, vaig agafar el cotxe i cap a la zona costanera on m'esperaven les "titis", havia de provar, tot i el temps que feia que no practicava l'art de la seducció..., feia uns vint anys hagués posat a la casseta del cotxe uns Dire Straits, Pink Floyd o Bob Marley, ara en canvi duia la ràdio i el Rac1 per variar...
Arribo a la disco allà les onze de la nit, ja sopat de casa però a la recerca de les postres; em sento estrany, molt estrany, fora de lloc. Entro sense pagar, només l'aspecte de maduresa m'obre les portes de bat a bat, no gaire gent dins la disco, m'apropo a la barra i em demano un Macallan 10 anys. Em distrec recolzat a la barra, mirant cara a la pista de ball i els passadissos, sentint aquella música ara agradable ara mig suportable, i guaitant i gaudint de la fauna de femelles que no fan més que passejar-se i ensenyar els seus encants amb mirades malicioses i desafiants, molta posada en escena i jo amb el meu aire d'autosuficiència i mirant descarat tot allò que s'ha de mirar, amb posat de milhomes i fent ballar els dos glaçons en la meva copa, mirada de perdonavides a estones i somriures escollits, sense entrar a sac, esperant com si un àngel hagués de caure del cel..., segon whisky i seguiment de peus la música de moda; a l'altre extrem de la barra un grupet de dones joves riuen tot mirant-me i per un moment no sé si sentir-me ridícul o afalagat, una mica fora de lloc per moments; el grup de dones marxa menys una que resta tota sola a la barra mirant la seva copa i l'estant de begudes, de tant en tant em mira de reüll des de la distància, o això em sembla, deu ni do quina dona i que coi fa tota sola, com és que no ha marxat amb les seves amigues?, no puc deixar de mirar-la , d'estudiar-la pam a pam i vaig dissimulant, però ja ella sembla estar al cas; ja res que m'envolti em crida l'atenció, ni tan sols sento la música, només estic capficat en ella, en els seus llargs cabells negres, les seves llargues cames i unes corbes tant ben definides i sota aquella mini faldilla que poc deixa a insinuar, vestit negre però amb un escot que treu el sanglot, i esquena a l'aire sense més, sabates vermelles de taló i uf, no vull ni pensar què s'hi amaga sota aquella poca roba que llueix per mi, només per mi ara!
Ja quan és inútil dissimular, no faig més que mirar-la fixament a la cara, el cos el sé ja de memòria i no em calen més detalls, no entenc de mides però les proporcions són perfectes i uns pits ben ferms que destaquen rere aquells dos pitons que fan patir estrabisme a qualsevol; els seus ulls estranys, diria que verds; i efectivament eren verds, d'un verd intens i misteriós, mirada de gata; perdé definitivament el meu aire de milhomes perdonavides i només podia que guaitar i somriure de tant en tant, ja res m'avergonyia, ja res importava, havia trobat les meves postres, només calia que elles fossin dispostes a omplir el meu plat; tercer whisky, després uns instants i pensaments inapropiats per a l'ocasió acoto el cap i assumeixo que ja no tinc edat per allò, que aquell no era lloc per mi, no sé si la beguda o què però feu que pensés que tot allò era no més que una bogeria, qui voldria passar l'estona amb algú com jo?, un home quasi de 40, poc cabell i una mica de panxeta?, havia de marxar, potser la veïna, que no tenia gaire a envejar a aquella noia, encara era guaitant per la seva finestra com tantes nits, potser podria fer-me una palla especial a la seva salut i deixant-me veure entre les cortines com tant m'agradava fer...
Enllestit el darrer glop del meu Macallan i m'encaminà a la sortida, just quan grups de nois i noies començaven a omplir el local, em perdé a la sortida entre la munió de jovent, poc abans vaig girar el cap per un instant i ella allà a la barra mirant com jo marxava, mai m'havia sentit tan i tan ridícul. Un cop fora m'hi vaig anar cap-cot i directe on tenia aparcat el meu cotxe, tot pensant que si em feien parar els mossos a la tornada i em feien bufar l'aventura m'hauria sortit ben cara; just quan pensava tot allò i amb aire de fracassat vaig sentir com algú cridava a esquenes meves, "escolti, escolti...", jo anava ja directe al cotxe i aquells crits s'apropaven més i més, em giro finalment i allà, a un pam meu ella, rebufant i mirant-me amb ulls oberts i sorprenents, em vaig quedar totalment en blanc, en un núvol, mut i per un moment a punt de..., no sé, no sabia què fer; "escolti, disculpi...", la meva cara la devia espantar i ràpid vaig reaccionar, "escolta, no t'espantis" li vaig etzibar, "disculpa'm però tracta'm de tu i no de vostè, no sóc tan gran saps...", ella va riure i em va dir que li perdonés la gosadia però que havia de parlar amb mi, que no podia deixar-me marxar i que sentia com si em conegués de no sabia què i si no em coneixia... havia de fer-ho, imagineu la cara que se'm va posar i l'estat catatònic d'aquell instant, per uns segons vàrem restar mirant-nos fixament sense dir res més, finalment li vaig dir "puja", vaig desbloquejar les portes del cotxe i l'hi vaig obrir la seva fins que sense dir res va entrar i un cop ella acomodada jo vaig rodejar el cotxe per a seure davant el volant, arrenco el vehicle i sense parlar-nos sortim d'aquell antre i aquella bogeria de carrers entre bojos estrangers que criden i canten... (cont.)
|
Contactes
Registra´t
