| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de anteros
|
|
| |
QUÈ ÉS ESTIMAR
 dimarts 28/maig/2013 - 06:06  616  11
Ens omplim la boca de dir que ens estimem, que estimo, que m’estimes?, no tinc qui m’estimi, t’estimaria si..., ja no t’estimo.. Crec que el verb estimar i l’estimar han perdut el sentit de la paraula i la profunditat del fet estimar, el sentit de ser, estimar i ser estimat/estimada. Però vet aquí la pregunta del milió, què és estimar? Amb quina facilitat i frivolitat fem sevir l’expressió i ni ens adonem i si ho fem tan s’hi val, tot s’hi val i tal dia farà un any...; estimem?,de debò segur?,per què estimem i aquí realment estimem? La major part d’estimació que mostrem, al meu humil criteri, no és més que senyal del nostre propi egoisme i egocentrisme particular, del nostre desig irrefrenable de gaudi i de interès per voler ser estimats, ben valorats i adulats per tercers. On és doncs el verdader amor?,opino que l’únic amor pur, natural i sincer és aquell que podem arribar a experimentar vers pares i avis, fills i nets després i en tot cas per germans de sang, per línia directa consanguínia; poca cosa més hi podem incloure i excepcionalment, la resta és interès personal i posat artificiós i artificial; ni la parella és motiu d’estimació real i tan sols objecte de desig en alguns casos, i de treure’n profit en altres, ja sigui parella de fet o desfet, casats i/o ajuntats o digueu-li com vulgueu, no més que relació interessada i que dura el què dura o el que dura dura..., amb gaudis i patiments. Vull dir que no s’estima la parella, cosins, amics, nebots...?,no és ben bé això però és una admiració o estima diferent si es dona el cas; capítol apart em mereix la relació política amb sogres i cunyats, qui l’encerta enhorabona i endavant que fa baixada..., més de conveniència que natural i real. Amics?,els escollim, o no sempre, però hi ha varietat de maneres i estimacions, des de la més o menys transparent i sincer sempre de conveniència que no amaga interessos mutus, més o menys egoistes..., som així què hi farem. A mi personalment aquesta realitat em decep i m’entristeix però no puc més que acceptar-la. Quina merda!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
vidaa |
Definició:
Tuesday, May 28th 2013, 9:26 AM
Mireu què diu l'IEC:
ESTIMAR : Determinar en tant o tant el preu, el valor (d’alguna cosa)/ Judicar, considerar/ Tenir bona opinió del que val (algú, alguna cosa) / Agrair /Preferir /Amar .
AMAR :Tenir amor (a una persona o a una cosa).
AMOR : Inclinació o afecció viva envers una persona o cosa.
En definitiva, un embolic!
Però estic d'acord amb la Marilis i l'Arale... No crec que depengui en absolut de la consanguinitat! I sobretot, quan s'estima, s'anteposen mooooltes coses per l'altre (sigui fill, germà, amic, parella,...) cadascú en el seu context.
El que està clar, és que estimar ens ha de fer feliços a nosaltres i als que reben el nostre afecte!
Sinó, potser sí que només és un acte egocèntric...
|
|
arale |
Ais anteros...
Tuesday, May 28th 2013, 7:44 AM
Crec q t'has fet un embolic intentant explicar ves a saber q...
Estimar... si q puc estar d'acord amb tu q la paraula estimar s'utilitza una mica a la lleugera, com amic,
però en el meu humil parer estimar es pot estimar de mil maneres i em puc quedar curta.
Es pot estimar en molts graus d'estimació uns més grans, altres més lleus... tant és, simplement diferent.
Ara, el q no entenc gens és això de la línia de sang, uhm... no, evidentment te'ls estimes pq són família i venen de sèrie, però no em diguis q hi ha gent q topes amb ells, a vegades per casualitat i resulta q són un gran tresor!
M :-P
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
