| |
LLAVIS TREMOLOSOS
 divendres 24/maig/2013 - 04:39  546  3
Començaria per un petó, una besada infinita, que ens duria fins el cel.
Et veig en la distància ,allà tu ben segura de tu mateixa, ferm el teu pas, mirada al front; em veus? sí, és clar; et miro com t’apropes, mirada fixa, sense perdre detall de tots i cada un dels teus moviments, no acotes el cap ni un moment, encara ets massa lluny però et sento ja davant meu, sento el teu alè.
Jo aturat, immòbil, imaginant els teus pensaments, els teus desitjos més obscurs i, saps, abastament saps què desitjo i què espero amb anhel. I predic el futur, un futur més enllà d’uns pocs segons; i quasi et puc tocar, no encara, sento però ja les teves petjades, els teus retocs de tacons, compassats i harmoniosos.
Ara sí, ja quasi et palpo i el cor s’accelera; per un moment el batec em surt del pit, ell ja et toca abans jo pugui fer-ho en la curta distància; sembles aturar-te a un metre de mi, però no, només afluixes el pas tot fent que el cor esclati en mil bocins, i la mirada esdevingui dolor contingut en no sostenir la teva que m’explora amb un somriure maliciós.
No ens toquem, no encara, un a un pam de l’altre, apropant-nos definitivament, boques, narius i ulls a tocar; l’escalf d’un instant que m’ofega, a punt de la besada, llavis tremolosos, sentint-nos les pells i, abans l’instant concret..., mig pas enrere i abaixo la mirada, acoto el cap i et dic “adéu”, capgiro el meu cos entre abatut i segur, emprenc la marxa, mirada al front, ulls esclatants, brillants, pas ferm i harmoniós, sense girar la mirada enrere ni un instant, perdent l’alè, el teu alè i, i llavis tremolosos.
|
Contactes
Registra´t
