|
POTSER SOLIDARITAT CATALANA HAURIA DE SER UNA MICA MÉS HUMIL.
dijous 23/maig/2013 - 06:17 624 0
Conec força gent de SI i, en general, és un partit que em cau bé i al que jo podria militar si només tinguès en compte motius ideològics. La gent que jo conec de SI te les idees molt clares, s’estima el paÃs i persevera per aconseguir la seva llibertat. Punt i seguit he de dir que, estratègicament, SI és un desastre sense pal.liatius. Només això explica que en un moment en que el independentisme està al centre del debat català , SI no hagi tingut representació parlamentà ria. O sigui la gent de SI són persones de grans conviccions, de gran puresa patriòtica però de polÃtica partidista no hi entenen ni un borral i per això tenen la raó i no tenen la força. Gens de força, de fet.
Parlar amb la gent de SI és aclaparador. Són – ja em perdonareu l’exemple – com aquell senyor que és un gran teòric de les senyores però sempre està més sol que la una. I, és clar, quan tu aconsegueixes que una senyora et faci una miqueta de cas t’explica totes les pegues de la senyora o com ell s’ho haguès muntat molt millor. Però ell continua estant més sol que la una, masturbant-se amb totes les seves estratègies brillantÃssimes i fantasies, més brillants encara. I mor més sol que la una, mentre que els mediocres senzillament hem pogut anar fent allò que les senyores ens han deixat.
En aquest sentit SI és un partit clarament masturbatori. Te solucions per a tot, por donar lliçons de tot a tots, però està més sol que la una. No és que no governi, és que no és ni al Parlament. I si contem els seus regidors em temo que amb un dit ens el sobra un.
Per què a SI li passen aquestes coses? Per què sent el partit més ben parit dels universos resulta que no el voten ni els seus militants? Ves a saber...Jo crec que el focus lluminari de la gent de SI és tant potent que no és que tinguem por d’enlluernar-nos, és que tenim por d’incendiar-nos inexorablement.
Dit l’anterior, potser caldria insinuar humilment que s’han equivocat en unes quantes coses. La primera en el nom. Tenint la mateixa ideologia que Estat Català per què s’ha hagut de crear SI i per què els dirigents de SI no van refundar Estat Català ? Em sembla una obvietat que refundar el partit de Francesc Macià – que és un partit viu somort – avui els haguès donat moltes avantatges a l’hora de competir electoralment i haguès donat mals de cap no només a ERC.
La segona les persones. L’aposta per Laporta o bé no s’havia de fer o bé s’havia de mantenir però el que no és podia fer són les dues coses, es a dir, primer agafar el senyor Laporta com a lÃder i al cab d’un més fer-lo fora. I consti que jo no sento cap simpatia per aquest senyor i sà pels senyors López Tena i Strubell, però el que no es pot fer és jugar i no jugar una carta al mateix temps. El resultat d’això ha estat un lÃder sense partit i un partit sense lider, és a dir, O diputats pel lÃder i O diputats pel partit. Felicitats!
La tercera la polÃtica de pactes. SI és un partit petitó. Ha nascut de la marxa de gent d’ERC i de CDC, com Reagrupament, com Democrà cia Catalana i com no sé quants grupuscles amb els quals amb prou feines si es podria muntar un equip de bà squet. Ja es veu que aquesta gent, solets, no poden fer res i que la seva única oportunitat és aplegar-se. Però, és clar, no tenen ganes d’aplegar-se perquè van marxar del lloc on eren per tenir un despatxet i una secretà ria i manar ni que sigui una miqueta. En aquestes circumstà ncies es fa evident que cap secretà ria no donaria l’abast perquè hi hauria masses lÃders per una sola secretà ria. Com que això és aixà aquests grupuscles patriòtics prefereixen continuar sent grupuscles, tot i que en comptes de patriòtics jo crec que són grupuscles vanitosos.
Dit tot l’anterior, torno a reconèixer que la SI té tota la raó del món en tot el que diu. Però fins i tot aixà haurÃen d’aprendre a ser humils. Perquè vivim en un món en que, ves a saber perquè, tothom es pensa que la té la raó. En comptes de tants caps, tants barrets, podrÃem dir tants caps, tantes raons. I, per tant, el que cal és aglutinar gent que consideri bona la raó, però, sobre tot, la manera de posar-la en prà ctica. I aquà SI l’erra estrepitosament, perquè creuen que posar en prà ctica la seva raó vol dir aconseguir la independència de Catalunya i s’obliden un pas intermedi fonamental per a l’existència d’un partit polÃtic: guanyar les eleccions. O, si més no, aconseguir representació parlamentà ria. És clar que ells ho deuen considerar un detall sense cap mena de importà ncia, o no?
|