| |
El canvi climàtic ens farà sortir de la crisi.
 dimarts 21/maig/2013 - 07:17  1602  8
Aquí al poble, tothom està endeutat amb tothom, però anem tirant, si no tenim eurus, tenim hort I si no tenim hort, tenim gallines, I per tant, ous.
Fins ahir a la tarda va estar plovent a bots i barrals, semblava que venia el diluvi universal.
Un pobre turista que voltava per aquestes contrades, el va enxampar que no sabia on amagar-se, i, fart de pluja, va parar al poble i va buscar l’hostal per fer-hi nit, tot i que encara era mitja tarda.La nuvolada negra que teniem a sobre semblava ja que la mitjanit fos a prop.
Tot decidit, va entrar a l’hostal, i mentre amb la mirada resseguia el taulell per veure si ensopegava amb la típica campaneta per avisar que “ja sóc aquí”, els seus ulls van ensopegar amb una panxa arrodonida amagada dins una camisa de franel.la vermella i amb uns quadrets i ratlles que semblarien unes estovalles.
Era el bonjan de’n Quim que l’hi donava la benvinguda, i el pobre turista mig convuls, encara per l’esglai, amb prou feiens va poder treure’s un bitllet de cent euros de la cartera i dir-li que per culpa d’aquet mal temps, hauria de fer nit al poble.
En Quimet, no s’ho va pensar ni mig segon, va agafar el bitllet d’una revolada i el va convidar a pujar cap al pis de dalt on hi havia totes les habitacions buides, dient-li que a totes hi havia la clau posada a la porta, podria triar i quedar-se a la que més li vingués de gust i posats a fer, no se’n va estar d’explicar-li que a les de mà Esquerra del passadis, la vista era magnífica, direcció a Rocacorba, la suit del fons donava directament als Àngels i les del passadis a la dreta, miraven malintencionadament cap al Montseny.
El turista ja es va fer la película mental que aprofitant l’avinentesa i el mal temps de fora, aprofitaria aquest oferiment turístic interior, per acabar de passar la tarda obsrvant el paisatge des de dins les diferents habitacions, i aixi ho va fer.
En Quimet, veient que ja tenia el turista distret i tenia el bitllet de cent euros a la cartera ben resguardat, li van faltar cames per anar corrents a ca l’Ernest, el carnisser, amb qui tenia un deute de carn de feia temps.
Ja tens que L’Ernest, el carnisser, aprofitant aquets cent euros que li havien caigut del cel, els va anar a pagar al granjer que li servia els porcs, en Porcel, amb qui feia temps que anaven coixos de pagaments.
Evidentment en Porcel, també anava coix de pagaments amb l’Arimany, que li subministrava els pinsos. O sigui que fet i fotut, li va tirar una foto amb el mòbil al bitllet de cent euros, per si no en tornava a veure mai més cap, i amb molta recança, li va pagar a l’Arimany, saldant aixi el deute amb els pinsos.
L’Arimany, que sense voler buscar tres pèls al gat, podriem dir que no era coix, tenia un deute amb una mossa del poble que per dir-ho d’una manera diplomàtica “li feia classes d’idiomes, especialment de francès”. I corrents i amb el xubasquero posat, ja que feia moooolt mal temps encara, la va anar a trobar i li va oferir els cent euros.
I el que és la vida, resulta que la noia en questió també tenia un deute amb en Quimet de l’hostal, ja que li “fiava” les hores de classe que la noia feia a les habitacions de l’hostal. O sigui que ves per on, el bitllet de cent va tornar a les mans d’en Quimet.
Mentrestant el turista va anar veient com la tempesta s’anava esmunyint cap al nord, per tant dirección Montseny ja s’anava assoleiant (era d’on havia vingut i cap a on havia de tornar, tot sigui dit…), i sense pensar-s’ho, va tornar a la recepció i li va dir a en Quimet que sentint-ho molt, no es quedava a fer nit, ja que la tempesta havia passat, i, tot diplomàticament li va demanar que li retornes els cent Euros.
En Quimet, com que amb tot el moviment havia quedat satisfet, s’hi va avenir i els hi va tornar.
Ningú havia ni perdut ni guanyat cap Euru, però tots havien quedat sense deutes…………..
Per tant, si el diner circula, seguirem pobres igual, però potser no deurem tant¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
I tot gràcies a un canvi de temps sobtat i un visitant adinerat.
Xal
|
| |
xal |
Sopa d'all
Saturday, June 8th 2013, 8:23 PM
Certament no he inventat pas res, però he vist la recepta i l'he cuinat a la meva manera, ah i per cert Quim_C no seria tant taxatiu, pq que no ho hagis vist enlloc del món, no vol dir que no existeixi en algun lloc algun hotelet que se les empesqui d'alguna manera "extranya" per agafar clientela, i realment, sort en tenim si algú posa la imaginació al poder, perquè sino, anem llestos tots plegats.
|
 |
quim_c |
Molt ocurrent...
Thursday, May 23rd 2013, 1:33 AM
Llàstima que no conec cap hostal al Mon on et puguis passar unes hores de franc, per poques que siguin, :-p
Fixat que en el teu conte el turista seria el banc, i els quimets mentres fan rodar la bola del prèstec necessiten menjar, i es aixo justament el que ha fet petar la crisi, mentres pago una deute en genero un altre per poguer subsistir, ergo al final s'em menjen les deutes a no ser que el numero de visites de turistes creixès exponencialment rera rera dia...ergo en Quimet viu del prèstec, una copia a petita escala d'Espanya!!
No crec que la solució a la bombolla de toxto sigui la bombolla turistica, o millor no donen idees
|
|
|
Contactes
Registra´t
