| |
ÉS QUAN PLOU
 dimarts 21/maig/2013 - 06:17  570  1
És quan plou que hi penso en tu, quan sóc sol sota la pluja; és quan plou. Quan em mullo penso en tu, quan la pluja em cau a sobre; quan em mullo.
És quan paraigües no duc, penso en tu, vaig tot xop i miro el cel; no t’aturis... Amb el xàfec, la tempesta, penso en tu; llamps i trons; i hi sóc sota i m’agrada ser-hi; en remull.
Aquests núvols i somio, penso en tu, malaltís i sota l’aigua d’aquest plor, que del cel cau. I no vull pas mai s’acabi aquesta pluja, que em mulla i em remulla, pensant en tu.
És quan plou, i un aire nou; i l’olor a terra mullada, i el desig d’una besada. Quan hi crec i no et conec, quan hi ets tu, pensar no vull...
Quan som tres, tu i jo i la pluja, sota el cel que ens cau a sobre. Tots dos nus sense paraigües, deixant-nos endur, quin plaer, per riuades.
Deixant-nos endur... per la força de riuades, Molls, ben molls, quin neguit; Mirant-nos els ulls, deixa anar una rialla!...
|
Contactes
Registra´t
