|
L'ANC ESTÀ MORTA? NO, NOMÉS TOCADETA.
dissabte 18/maig/2013 - 08:20 590 1
Després que jo ahir critiquès les impugnacions de les candidatures de l’ANC una amiga enigmà tica em preguntava si l’ANC era morta. No, està molt viva, vivÃssima; però també està tocadeta. Està vivÃssima perquè hi ha molts socis de base que hi treballen amb una gran il.lusió i perseverança, està tocadeta perquè hi ha diverses coses que s’estan fent malament. L’il.lusió i la perseverança de la majoria pesa més que els errors però els errors hi són i s’han de corregir.
Ja vaig parlar del vergonyós que em sembla que a l’ANC hi hagi guerres de poder i com això ens afebleix. Avui insistiré en altres errors que, al meu modest parer, els afebleixen i fan que la nostra assemblea, indispensable per tal d’aconseguir l’estat català , avui sigui menys potent que ahir, si per ahir assenyalem la diada de l’onze de setembre de l’any passat.
Els primers errors que jo detecto són estructurals. L’organització no és bona, és excesivament amateur i excesivament rÃgida. L’ANC pot presumir d’haver començat a treballar amb una sabata i una espardenya, però si no compra aviat unes sabates de qualitat no arribarà enlloc. No pot ser que el material de l’ANC visqui en un caos lamentable, que l’organització brilli per la desorganització i que la gent no entengui que lluitem per la independència de Catalunya i no d’un barri ( qui travessa la lÃnea d’un barri per a fer una activitat és mirat com enemic mortal pel barri envaït: sensacional ).
M’arriben notÃcies de que la formació que es fa, en molts aspectes,és d’una imbecil.litat supina,extraordinà ria. Per exemple l’altre dia em comentaven que han prohibit posar una estelada com estovalles. És patètic això. Qui collons ha de decidir si es posa l’estelada com a tovalles, com a barret, com a pin, com a calçotets o com al que sigui? en aquestes idioteses em de perdre el temps? Senyors l’estelada no és seva, l’estelada és de la gent que et pot fer l’ús que els hi doni la gana. I l’adoctrinament hauria de servir per avançar cap a la independència no per avançar cap a la idiotesa. Crec.
La presidenta de l’ANC – que és una persona que té un discurs notable i és una lÃder notable – de tant en tant, suposo que mal assessorada, cau en uns paranys massa ingenus com per a ser-li perdonats. El darrer parany en que ha caigut la Carme és voler ser la catalana de l’any. A mi això del català de l’any em sóna a el español del año i ho trobo molt ABC i molt franquista. Però és que, a més, la Carme havia de saber que era un caramel enveritat: que si guanyava no tindria prà cticament cap benefici i que si perdia faria el ridÃcul. Tothom sap que ha fet el ridÃcul. I no calia: simplement dient que ella no volia participar en aquest tipus de coses perquè l’ANC i el independentisme català transcendien la feina feta quedava com una senyora i evitava el problema.
Vet aquà uns quants botons de mostra del que jo entenc que fem malament. A l’altra banda hi ha la feinada i l’entussiasme de moltÃssima gent que pateix tot això, s’ho calla per amor mal entès a la causa i fa que l’ANC no només resisteixi, sinó que fins i tot continuii creixent. MoltÃssimes grà cies, companys!
|