| |
LES IMPUGNACIONS A LES CANDIDATURES AL SECRETARIAT DE L'ANC, QUINA VERGONYA, SENYORS!
 dijous 16/maig/2013 - 06:57  519  2
Les persones som humanes, ja se sap. Gegants amb peus de fang corromputs per la vanitat. Es veu que gairebé mai no s’hi pot fer més. Ni que la finalitat d’una entitat, associació, moviment o el que sigui sigui sublim. No hi ha res a fer. Quan la cosa pren una mica de força, quan allò sembla que pot esdevenir important, quan algú veu que pot fer bullir l’olla o simplement fer xup-xup al seu ego, ja hi som. Ens oblidem del perquè ens havÃem aplegat, del que volÃem fer i entrem en una descarnada batalla a mort amb el que teòricament és el nostre company més afÃ.
La vergonya que he sentit aquests dies per la suspensió de les eleccions a l’ANC ha estat enorme. En el fons sóc massa ingenu, jo. Vull pensar que hi ha moviments patriòtics que tenen superat el individualisme i que totes les persones que hi militen hi són de manera altruista per tal d’aconseguir, en aquest cas, la independència de Catalunya.
Doncs, no, hi ha gent que es veu que només pretén ser alguna cosa en la vida. Aquesta gent, que es pensa que és patriota però no pot ser-ho perquè no té ni idea del que és una col.lectivitat i, per tant, no pot incardinar-se en un moviment col.lectiu, després de signar la butlleta d’adhesió als principis el primer que pensa és com s’ho farà per a tallar el bacallà . Tallar el bacallà pot ser un sou, pot ser sortir a la foto o pot ser manar una micona als altres socis de la barriada. Si no és la barriada sinó que és la nació no cal dir que la vanitat i els ullals es multipliquen per deu mil.
Tot això no deixaria de ser intranscendent si no fos que l’ANC en aquests moments és imprescindible i que amb tants ullals idiotes podem acabar prenent mal i, per tant, afeblint el procès independentista català . És a dir, fent un pa com unes hòsties.
Perquè vet aquà que el que li està passant a l’ANC és el mateix que passa als partits polÃtics – als partits polÃtics i a totes les entitats, incloses les ONG’s - : la fam del protagonisme corca els ideals.
La veritat és que jo no tinc ni idea de com se solucionen aquestes coses. No sóc ni psicòleg, ni psiquiatra, ni tant sols filòsof. Només aixeco una acta dolorosa de que, per primera vegada, hem fet el ridÃcul i ens n’hauriem de sentir avergonyits. També en sortirem més febles perquè un o altre s’emprenyarà i perquè l’imatge que donarem a la societat ja no serà la d’uns patriotes purs, sinó el de persones que lliguen el seu teòric amor a la pà tria amb llurs ambicions personals.
Tot plegat ho porta l’à nima humana i probablement era inevitable, però és una pena.
|
| |
vetera |
Amic Persi
Friday, May 17th 2013, 10:40 AM
Entenc el teu malestar, les ganes de protagonisme i l'egoisme, formen part de la condició humana i els catalans, encara que a vegades ens pensem que som un poble immaculat, no ho som. Cal tenir-ho present i vacunar-nos contra els egòlatres, els de l'ANC i també dels partits independentistes.
La independència a hores d'ara, ja l'hem guanyat, ho dic convençut, però la podem perdre, si la perdem, només serà culpa nostra.
|
 |
|
Contactes
Registra´t
