| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
VET AQUÍ LA SOLUCIÓ DE LA CRISI...
 dimarts 14/maig/2013 - 07:51  603  8
Assisteixo un debat d’una gent que es creu que té un cert nivell sobre la crisi, els seus culpables i les seves solucions que em deixen aclaparat.
La culpable de la crisi que patim és l’Àngela Merkel en particular i els alemanys en general. Resulta que primer ens van donar de fons estructurals que els espanyols van aprofitar per fer quilòmetres d’AVE que ningú, areoports sense avions, funcionaris a dojo etc... Després, el pecat mortal. Resulta que els alemanys pretenen que els hi tornem els diners que ens deixen. Indignant i horroròs, sí. Nazi-feixista, diria jo.
Els segons culpables són els polítics i els banquers. Els polítics es van escollir sols sense presentar-se a cap elecció. I els banquers van obligar tothom a contractar hipoteques, a comprar segones residències o habitatges més cars dels que es podien permetre. També els van obligar a demanar crédits per anar de vacances i d’altres gresques per l’estil.
La solució a tot plegat és óbvia: canviar el sistema. És a dir, que quan siguem una república socialista nedarem en l’abundància. Ho sap tothom. Totes les repúbliques socialistes sempre han nedat en l’abundància. Per això cada vegada n’hi ha més i més.
Pretendre que el sistema polític d’un país resol els problemes econòmics d’un país és el fet més contrastat de la història: totes les monarquies funcionen malament, com per exemple Holanda o Suècia. Totes les repúbliques funcionen bé, com per exemple Grècia, Itàlia o Irlanda. Tots els països capitalistes són un desastre com Alemanya, Àustria o Suïssa i tots els països comunistes són una meravella com la Xina, Albània o Cuba. Ho sap tothom i és profecia, vaja.
Evidentment, jo tinc les meves preferències polítiques: prefereixo la república a la monarquia i prefereixo el capitalisme al socialisme ( i el capitalisme reformista al capitalisme salvatge ). Però em temo que això té poc a cosa a veure amb que un país funcioni bé o no, si més no a nivell econòmic ( que, de moment, espiritualisme a part, em temo que continua sent la mare dels ous ).
Em temo que per a que un país funcioni bé a nivell econòmic simplement calen dos principis: ser competitiu i estalviar. Tant simple que ho savien els besàvis dels nostres besavis. Ja veus.
Ser competitiu vol dir, primer, ser competent. És a dir, fer productes de qualitat. I també vol dir produir a uns preus atractius. És a dir, productes de qualitat i barats. Això comporta l’exportació i l’exportació és la clau de la riquesa. Un país només s’enriqueix quan aconsegueix que les seves exportacions són més importants que les importancions. I quanta més diferència hi hagi, més ric es fa el país importador. Més vell que l’anar a peu, crec.
Estalviar vol dir guardar una part de la riquesa per quan venen maldades, però també vol dir facilitar el crédit per tal que els emprenedors puguin emprendre.
També els nostres ascenstres sabien. Si els particulars i les administracions estalvien, hi ha superàvits públics i privats es poden mantenir els serveis socials perquè quan hi venen maldades, hi ha un coixí per resistir.
Si la gent és pencaire i estalviadora tots els sistemes polítics funcionen i si la gent és gandula i pròdiga, no en funciona cap. Això és així des de la prehistòria fins a la fi dels temps. Tot plegat és fastigosament simple, però algú ho havia de dir...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
