| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de nen-
|
|
| |
Reflexions matrimonials
 dilluns 13/maig/2013 - 07:10  635  2
Em pose a pensar el temps que no hem discutit i,francament,no ho recorde.Crec que l'última vegada fou tres anys enrere.
En passant fulla a aquestes llunyanes discussions esbrine succeïts banals i trivials:-----Necessite una vesprada caminar llargues hores i els infants em reclamen.Però em reclamen les 24 hores i jo n'agafe 4.
---M'he deixat la pica per escurar i discutim.
En certes ocasions he sentit dir que un matrimoni que no discuteix té alguna mancança o problema,segurament perquè presuposen que han caigut en la indiferència.
Però jo només he discutit fa molts anys, quan festejava, llimant aspereses i quasi mai més.
També s'escolta dir que la sexualitat és altament influent en la vida matrimonial.De manera que la baixa frequència delataria matrimonis amb un futur incert.
La indiferència és la falta de comunicació però mai deuria tindre relació amb la baixa freqüència en les discusions.
la falta de passió i els pocs encontres sexuals no són indicatius de crisi matrimonial sinò d'un simptoma sense cap importà ncia i lògic d'entendre quan es porten molts anys convivint.
Un matrimoni que funciona es veu a simple vista perquè irrà dia llum i harmonia.
Un home em deia,fa molts anys:Quan portes molts anys serà com la teua germaneta i no semblarà la dona.En certa manera tenia raó l’home `.
Un altre home ,el pobre inhert i pol.lit per la brutalitat del temps que li tocà viure em digué:Tria-la jove i bonica perquè vella i gorrina es farà .Aquelles paraules em deixaren absort pel concepte de matrimoni tan explÃcit , sincer, i alhora esgarrifador.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
montana |
Tema dels que m’agraden...
Tuesday, May 14th 2013, 10:24 AM
Quan arriba el dia que un matrimoni no discuteix és que ja passen de tot i creuen que no servirà de res iniciar cap intent de raonament servible, ja que al principi si que es fa, o no? i a l’inrevés, si es fa massa tampoc té gaire bona pinta.
A banda, la sexualitat també minva o deixa d’existir o es converteix en un deure inexcusable que buff! Per què? FÃsicament no ens atraiem? Tot és això? És normal que la freqüència minvi o pot ser és que trobem l’equilibri entre la fogositat inicial i el carinyo? res, que es perden les ganes!
Aquà el que no funciona és el concepte de "matrimoni". Si no tenim cap mena de pressió de que hem d’estar amb una persona que ens va agradar fa vint anys i ara ja no, si acceptem que cadascú ha anat canviant amb el temps i s'han pres camins diferents i poc tenim en comú o gens, i si et preguntes: - Em vaig donar un cop al cap molt gran per casar-me amb aquesta persona? Que coi va passar per a que ho fes? Inexplicable i absurd total però molts de nosaltres ho hem fet. pel que diran? per que s'ha de fer? per que estava ben vist? xorrades!
Crec, q és millor que sigui maco mentre duri? crec que això també és amor. Si s’acaba queda aquell amor diferent convertit en amistat, de vegades si i de vegades no, clar. però queda. I si dura que duri de debò!
Jo vull seguir creient en l'amor, lliure de cap contracte que no sigui la paraula ! digueu-me il·lusa o el que vulgueu, però no penso tirar la toballola !
Supernen i Anteros, coi que hi ha moltes persones maques en aquest món i l'actitud és molt, molt important!
|
|
anteros |
Has pensat supernen...?
Monday, May 13th 2013, 8:28 PM
Que l'amor no existeix?, que és no més que una quimera i un engany, un auto-engany que ens imposem per amor propi?, per egoismes?, per orgullosos/es?.
No creus, creieu que tot és interès, intercanvi material i onanisme pur?, cerca de plaer, d'estètiques, de sentir-se a gust?. No creieu que TOT no és més que sexe i més sexe?, materialitat i més materialitat?, no???, jo cada cop més sÃ!, volia fer-ne un bloc però per ara no caldrà ...
He deixa't de creure en l'amor, sÃ, no hi crec; és tot una farsa que alguns/es volÃem creure però no és aixÃ; no som més que simples animals, amb els mateixos desitjos i necessitats, només que tenim allò que se'n diu raciocini i que ens fa més malviure i patir i deixar-nos vèncer per tabús, prejudicis i creadors i creients de "propietats personal", vaja, una autèntica merda!, que se'n va en orris en quan els anys i la convivència ens fa obrir els ulls i veure la realitat, la parella no és com una germana, a la germana se la pot arribar a estimar fraternalment com germana que és, a la parella aquell sentiment simplement desapareix i no és més que una "amiga" o ni això.
Amor?, i una merda!, no existeix l'amor!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
