| |
“EL CONSTITUCIONAL PONE EL PRIMER FRENO A LA APUESTA SOBERANISTA DE MAS” (EL PAÍS, 9-5-2013).
 diumenge 12/maig/2013 - 08:45  477  0
Un dia a la setmana procuro llegir un diari de Madrid. Com que els diaris de la dreta madrilenya són franquisme pur, em produeixen urticària i el metge me’ls ha prohibit sense cap mena d’excepció. Diu que fan mal a la salut mental de tothom i dels catalans, dels demòcrates i dels catalans en particular i com que jo sóc les tres coses es veu que les meves pobres neurones no podrien ressistir aital descàrrega de feixisme.
Queda “El país”, que és el diari que llegeixen tots els progres i tots els intel.lectualoides espanyols tot i que de progressista “El País” en té ben poc i d’intel.lectual, només n’exerceix a estones. Suposo que fan el que poden però que Madrid no dóna per a més, que demanar un diari liberal, transparent, objectiu i democràtic a Madrid és allò que ells diuen de demanar-li peres al “olmu”.
Llegir “El país”, però, és més aconsellable que la resta dels diaris madrilenys perquè, tot i el seu anticatalanisme general i anticonvergentisme particular, el diari, si més no, és llegible. I, a més, et permet veure com ens veuen els progres espanyols, que no és amb gaire més simpatia que els retros espanyols, només que els progres han llegit una miqueta més i procuren fer veure que guarden les formes.
Però no les guarden. Porten massa bilis a dins. Són tan espanyols i tant espanyolistes com els del Mundo, l’ABC i la Razón i això ho transpuen totes les planes del diari. Si vostès troben algun article favorable al catalanisme o alguna menació de que CiU o ERC hagin fet bé alguna cosa a la seva història a “El país” ja m’ho faran avinent. Jo ho busca amb lupa des de fa segles i res de res.
Ahir “El país” deia que el seu tribunal constitucional pose el fre per primera vegada a l’aposta sobiranista de Mas. No està gens malament.
La primera cosa que és evident és que el tribunal constitucional espanyol porta tocant-nos els collons 35 anys, que són els mateixos que té la constitució. I estic segur que l’organ anterior que feia les seves constitucions als curtíssims períodes democràtics d’Espanya, l’anticatalanisme del tribunal ha estat una constant. Una cosa així com l’exèrcit espanyol que, com tothom sap, és el més democràtic d’Europa. O sigui que no és que sigui incert que és la primera vegada que ens posen el fre, sinó que porten tota le seva història posant-nos mines, pells de plàtan, bombes i sentències injustes i arbitràries en contra. Cap novetat, es a dir.
Però el que encara em fa més gràcia és que els progres madrilenys considerin l’anhel de llibertat dels catalans com a “l’aposta sobiranista de Mas”. No només no han entès res, sinó que en aquestes paraules dibuixen nítidament la gran diferència entre els espanyols i els catalans com a poble. Nosaltres no som un poble que segueix un líder, sinó que és el líder qui ens segueix a nosaltres. A la manifestació del darrer onze de setembre hi havia un milió i mig de persones reclamant la independència pels carrers de Barcelona, no un milió i mig d’artur masos vindicant-la. I, per més inri, i en contra del meu parer, per exemple, el president Mas no hi era.
Algú hauria d’explicar a Madrid – ei, només per si els interesa de saber-ho, que probablement no – que la preponderància del independentisme que avui hi ha al Principat es nodreix de tres fonts i cap d’elles no té a veure amb l’Artur Mas, ni tampoc amb ERC i encara menys amb les CUP.
La primera font és la sentència del tribunal constitucional contra l’estatut. Cal recordar que qui va negociar rebaixar l’estatut fou l’Artur Mas en el darrer gest desesperat per a que Catalunya tinguès un encaix més o menys raonable a Espanya.
La segona font és la convocatòria de l’ANC a la manifestació independentista de l’onze de setembre en la que CiU, primer, hi va voler anar a demanar el pacte fiscal i, després, veient que la cosa que si escapava de les mans va fer la seva última aposta per la puta i la ramoneta amb la presència dels militants del partit, la compareixença amb crosses i a contracor de’n Duran i l’incompareixença clamorosa del president.
La tercera font és la crisi econòmica que el president Mas ha gestionat amb una duresa i una austeritat gens populista. Malgrat això, els catalans s’adonen que si es retalla és bàsicament perquè Espanya ens espolia i el govern de Madrid no ens paga els deutes.
La història és aquesta i no una altra. L’aposta sobiranista és la de la majoria dels catalans i no del president Mas, que la lidera perquè s’ha vist arrossegat a fer-ho per les circumstàncies i la gent. Vull dir: si el president Mas no estigués al capdavant de la Generalitat, el procès el lideraria qualsevol altre perquè qui hi ha al darrera de tot això és la gran majoria del nostre poble.
Però a Espanya això no ho entendran mai. Ells són un país de caudillos, de cids campeadores i de grandes capitanes. Nosaltres som un poble de mercaders i comerciants i, per tant, burgès i profundament democràtic. Només cal fer una ullada a la península per veure com la geofrafia ha modelat els uns i els altres. A una banda la mar que ha forjat Europa i a l’altre la meseta àrida i estepària.
|
Contactes
Registra´t
