| |
2/3/2013 MAI T'HO OBLIDARÉ
 diumenge 12/maig/2013 - 09:38  686  0
Mai ens havíem vist abans,només imaginat, acaronat i fet l’amor bojament en pensaments, a distància, i era tan real...
Ens havíem de veure tard o d’hora i aquell dissabte era la data assenyalada, la cita utòpica en aquell lloc pintoresc, únic; ens havíem de mirar als ulls, agafar-nos de les mans, abraçar-nos i petonejar-nos com mai, estimar-nos com havíem somiat molts dies i nits passades; érem neguit i desig de pells encetades i cors bategants.
Allà era jo més de mitja hora abans de la cita “cega”, tu arribares més de mitja hora tard, et costà trobar el lloc concret però finalment hi vas aparèixer en el teu cotxe blanc; t’hi vas apropar, misteriosament, a mi, i ens vàrem mirar i ens vàrem dir pel nostre nom; no calgueren més presentacions; ens vam abraçar en uns llargs segons i tot seguit ens vàrem petonejar com havíem imaginat tants cops. Agafats de la mà passejàrem i abraçats vora la mar, la teva mirada trista, melangiosa, la teva mirada!, sense cap pudor entre les cases i encerclant aquella platja entre la munió de gents, coneixent-nos de mica en mica, fins al peu de la platja.
Em vas fer seure en una pedra i et vas seure a la meva falda, ens vàrem fusionar tots dos en un i vam decidir deixar aquell passeig, aquella passejada, i anar a l’hotel previst per estimar-nos; tu no dubtares i cadascú en el seu cotxe, tu al darrere meu, pocs minuts de viatge.
Un cop arribats, tot anà ràpid, encara no mitja hora després de la trobada; agafàrem una habitació, tu la vas pagar, jo vaig pagar el dinar posterior; no passaren ni cinc minuts i tots dos érem nus a peu del llit, em vas fer seure a la vora com en la roca de la platja i tu, tu en la meva falda un cop més, com tu volies i havies imaginat dies abans.
Vàrem estimar-nos la resta del matí, així ho vull creure, fins el migdia, sense gaires pauses, després ens vàrem dutxar plegats i amb suaus i innocents carícies.
Un cop vestits de nou agafàrem els cotxes i vàrem tornar al punt de trobada on prop vam anar a dinar; xató compartit i “chupa chups” original de la carta també compartit, recordes?,i paella com a tu et venia de gust; sense vi, tu no volies alcohol, jo unes cerveses, sense postres, no et feien el pes; cafè i vaig pagar el compte; a la tele feien un descafeïnat Madrid-Barça, no era el futbol qui em reclamava l’atenció d’aquell dia insòlit. Vam tornar a l’hotel, a aquella habitació on encara ens esperaven abraçades, confidències, on entre confessions, secrets i intimitats vàrem seguir estimant-nos, amb deler, potser massa; potser només era sexe per a tu, simple i vulgar sexe, però suposo tampoc era normal en tu, mai ho sabré ja. Vàrem parlar, reposats, relaxats, un a la vora de l’altra, amb aquell somni complert, abraçats entre els llençols com dos amants furtius, fins el moment de la meva inevitable marxa, quan l’hora dels adéus era la indicada. Em vaig vestir a poc a poc, barreja de felicitat i tristesa pel comiat i tu, tu et vas quedar sola al llit, tapada i nua; allà ens vàrem acomiadar, no sabia si per sempre, ara ja ho sé...; fou especial, màgic, increïble i imaginat, inoblidable com cert i tangible fou aquell dissabte, com cert que et vaig estimar i com certa aquella mirada teva, trista, i el teu somriure estrany i embruixador; com cert que mai mai ho oblidaré, la data i tots els detalls, com mai i perdona podré oblidar-te.
|
Contactes
Registra´t
