| |
GIULIO ANDREOTTI IN MEMORIAM.
 diumenge 12/maig/2013 - 05:30  550  1
- A la polÃtica, el temps del sol i de la pluja van canviant rà pidament.[1]
(en italià ) In politica i tempi del sole e della pioggia sono rapidamente cangianti.
- Els Verds són com les sÃndries: verds per fora però vermells per dins.[1]
(en italià ) I Verdi sono come i cocomeri: verdi fuori ma rossi dentro.
- Estimo tant Alemanya que en prefereixo dues.[2]
(en italià ) Amo talmente tanto la Germania che ne preferivo due.
- La humilitat és una virtut estupenda, però no quan s'exerceix la declaració de renda.[2]
(en italià ) L'umiltà è una virtù stupenda. Ma non quando si esercita nella dichiarazione dei redditi
.
- La maldat de les bones persones és perillosÃssima.[3]
(en italià ) La cattiveria dei buoni è pericolosissima.
- El poder desgasta només a qui no el posseeix.[3]
(en italià ) Il potere logora chi non ce l'ha.
Que Andreotti ha estat un dels polÃtics més intel.ligents d’Europa durant la segona meitat del segle XX em sembla indubtable. Que la seva gran intel.ligència es va posar infinÃtament més a favor dels seus interessos personals que no pas al servei d’Ità lia em sembla encara més indubtable.
Si Andreotti haguès estat un polÃtic realment preocupat per la polÃtica s’hauria d’haver sentit un gran fracassat. La democrà cia cristiana es va acabar esmicolant i qui li va prendre el relleu no va ser una mena de Thatcher, ni una mena de Churchill sinó ni més ni menys que Silvio Berlusconi.
Però Andreotti només aspirava a viure de la polÃtica i no a fer polÃtica. Una mica com a casa nostra li passa a Josep Antoni Duran i Lleida. Són les seves carreres llarguÃssimes que només duen a la seva butxaca, a la seva professió però a cap transformació o millora social efectiva. Són grans intel.ligències absolutament llençades a les escombraries, talents tirats a la mar de la conformitat i el conformisme.
En aquest sentit la comparació entre Andreotti i Berlusconi és espectacular. Conincideixen en ser polÃtics de centre dreta, catòlics i amb unes esplèndides relacions amb la mà fia. Però aixà com Berlusconi és un lÃder explossiu, un individu que s’ha menjat Ità lia tot sol, un home que no té cap mena de vergonya ni de sentit del ridÃcul; Andreotti és el revers de la moneda: discret, caut, callat, capellanet etc... Algun dia algú que hi entengui hauria d’escriure unes vides perpendiculars respecte d’ells ( les que es va oblidar d’escriure Plutarc ).
Ara bé, pels que com jo som uns enamorats de la retòrica, de la literatura, dels aforismes, de la intel.ligència verbal, Andreotti fou sensacional. Un clà ssic. Potser polÃtic retòric més clà ssic de la segona meitat del segle XX.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
