|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
|
660 EUROS DE RENDA MÍNIMA, SÍ
divendres 10/maig/2013 - 09:29 506 5
Naturalment, a vegades, l’esquerra té raó. I com que la té, li hem de donar. I també tenen raó totes aquelles entitats cíviques, socials, ONG o digues-li com vulguis que poblen el món de l’esquerra d’aquest país. Són coses que passen. De la mateixa manera que és impossible tenir sempre raó, també és impossible que els que no pensen com tu no en tinguin mai, perquè la raó funciona pel sistema dels vasos comunicants i té unes lleis gairebé físiques.
La raó que té l’esquerra ideològica catalana lliga amb l’afirmació que fa CiU – i també ERC, però en el cas d’ERC no té tant de mérit – de que la transició nacional i la transició social van juntes. I tant. I també hi anirà la transició política – les lleis catalanes i les espanyoles espero que no siguin les mateixes – i a més d’un privilegiat i a més de quatre paràssits espero que els hi toqui el rebre.
Però hi ha gent que no es pot esperar a que s’esdevingui la tradició nacional per a que s’esdevingui la transició política per a que s’esdevingui la transició social. És una pena però la gent necessita menjar cada dia, necessita vestir-se cada dia ( ja m’enteneu ), necessita casa dia i necessita totes aquelles coses que els humans necessiten cada dia per a tenir una vida mínimament digna.
Les administracions – aquests Leviathans que tant malament em cauen – es justifiquen, entre d’altres coses, si ajuden els febles. Punt seguit s’ha de dir que els febles són els febles i que no són els penques i que a aquest país probablement sempre hi ha hagut una quantitat de penques molt excessiva que s’ha vist compensava per la quantitat de pencaires que hi ha, que és només notable.
Els febles són la gent gran, els infants i els malalts bàsicament. I sempre han de ser sagrats perquè si no, com a societat, com a nació, no valem una merda.
Però avui els febles també són aquells que reben hòsties per totes bandes, aquells que de debò busquen feina i no en troben perquè no són al lloc adient, perquè no tenen la formació adient o perquè no tenen l’edat adient. Els febles són aquells que, tot i que sigui a causa dels seus propis errors, estan a punt de quedar-se sense casa i es veuen abocats a dormir al carrer. Els febles són aquells que es veuen obligats a treballar en negre i que, després, quan els foten al carrer es queden amb el cul a l’aire si es que ja no hi estaven quan treballaven.
Tots aquests són els febles i a tots aquests les administracions, impulsades per una societat amb una idea clara del que és el respecte i la fraternitat, els ha d’ajudar.
Com s’ha d’ajudar a la gent gran, als infants i als malalts? Simplement se’ls ha de fer prioritaris a tot. Res no pot passar per davant de les seves necessitats.
Com s’ha d’ajudar a la resta dels febles? Buscant la manera que puguin ser productius i, si no hi ha manera, pel que sigui, integrant-los en el grup anterior com a malalts econòmics, per exemple.
Un patriota no pot acceptar de cap de les maneres la degradació en la que els febles viuen a la nostra societat. Tots els patriotes hauriem de creure en aquell bellíssim i concís adagi de Marc Tuli Ciceró: Homo frater in patria. Els homes som germans dins la pàtria. Germans de debò, no germans de comèdia i de bla, bla, bla.
Dit això, naturalment, perseguiria penalment els penques i d’aquests n’hi ha tants – des del “senyor Millet” fins els que cobren el PIRMI i treballen en negre – que la feina que hi ha per fer és enorme. Però s’ha de fer.
Si no construïm una societat lliure, igualitària i fraternal no val la pena res del que estem fent.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
_Esparta_ |
Persi
Sunday, May 12th 2013, 9:34 AM
Certament la dignitat és quelcom inherent al ser humà. I d'aquí s'en despren que cap idea o moviment és digne o indigne, en tot cas és digne o indigne la persona que el practica.
Dit això voldria compartir amb tu aquesta sentència, d'un Socialista, el Sr. Jorge Alarte, qui va ser candidat a presidir la Generalitat Valenciana.
“la dignidad de un pueblo se mide también por quién le representa. Nosotros elegimos a los que nos representan pensando en la dignidad de nuestro pueblo y nuestra gente, pensando en que sean los mejores para trabajar por el bienestar de nuestros pueblos y ciudades”
Si les ideologies són carents de dignitat també ho són els pobles. Quan hom escolta per la televisió, per la radio o llegeix en premsa declaracions com aquesta o similars és normal deixar anar frases com "Les esquerres, per sort, encara tenen dignitat..."
I quan això passa m'agrada replicar amb la mateixa modena, d'aquesta forma em faig entendre amb segons quins interlocutors amb els que has d'emprar certes deformacions semàntiques.
Merci per la teva intervenció, sinò al final un pot acabar intoxicat amb aquestes manipulacions del llenguatge i dels conceptes.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|