| |
TRAUMES DE LA INFÀNCIA
 dijous 9/maig/2013 - 11:43  716  0
La nit passada fullejà molt per sobre el darrer llibre de l’Albert Espinosa “Brúixoles que busquen somriures perduts”, el tenia un company de feina i he aprofitat la seva absència per fer-li un cop d’ull, al llibre no al company.
Com a presentació del primer capítol m’ha cridat l’atenció la frase lapidària de l’Albert: <Per viure, cal viure, crec que no ho hauríem d’oblidar>; n’és ben cert com ben cert que és un tòpic típic més, tant rebregat com rebregada la mateixa vida.
Bé, el motiu d’aquestes línies ve donat més que res per un paràgraf del primer capítol on l’autor indica: <Traumes d’infància, al cap i la fi és el què som cadascú de nosaltres, traumes d’infància...>
Doncs és evident he pensat en llegir-ho; qui no mai ha reflexionat sobre què o qui és i a què és degut què som i fem el què fem? Tinc la certesa que la nostra personalitat, la manera de fer i fins i tot la nostra ànima obeeixen en gran part a aquelles vivències viscudes en la infantesa, aquells records soterrats en el nostre inconscient més amagat i a aquells traumes infantils que per un o altre motiu ens han frenat la maduresa en aspectes concrets.
Quan enraonem de la vida adulta, la teva, la meva, la vostra, la nostra, automàticament traiem els termes maduresa, seny i responsabilitat sense adonar-nos que quasi ningú coincidirem en què significa ser realment madur, assenyat i/o responsable front les adversitats o situacions concretes donades.
És evident doncs que allò que hem viscut en la infantesa, fins i tot en l’adolescència i més, ens ha marcat quasi de per vida el nostre caràcter i personalitat i les nostres reaccions davant situacions més o menys propícies. Bé, seria un estudi profund i especialitzat digne de professionals concrets a qui els pertocaria valorar..., però és un avenç, indubtablement, per a cadascú fer introspecció i remuntar-nos a la memòria de fets i vivències remotes amb l’objectiu d’esbrinar quins han estat aquells traumes que ens han deixat petjada i marcat a sang i foc el què som, subjectivament parlant.
Traumes d’infància, homes i dones de futur amb pors, manies, prejudicis i reaccions dispars.
|
Contactes
Registra´t
