| |
MATINADA ISOLADA
 dimarts 7/maig/2013 - 06:25  474  0
Sola, isolada, silent desconsolada, és així la matinada.
El silenci i la solitud omplen la matinada, la foscor ambiental i la foscor de l'ànima. Quan l'insomni ens fa estar en vigília i els pensaments s'abraonen sense permís, sense cap pudor i sense cap respecte a l'harmonia. I per molt que vulguem deixar la ment en blanc se'ns fa utòpic i impossible, quina manera màgica pot haver-hi per fer-ho?, per deixar de pensar i ser als llimbs?, seria l'invent del segle, sense drogues, només amb el govern de la pròpia voluntat, com qui apaga l'interruptor corresponent; quants desitjaren poder apagar-se i encendres a voluntat?
El silenci i la solitud de la matinada ens revela l'autèntica veritat, fins a quin punt som qui som i que ningú més és amb nosaltres, sols!, sense res ni ningú que senti ni ens senti, tot un joc de cabòries absurdes i no absurdes se'ns passa pel cap, a vegades bestieses de les que qualsevol ment assenyada sentiria vergonya, jo personalment no m'avergonyeixo doncs el seny és un privilegi que del que fa massa no en puc gaudir.
A cops ens despertem, a la matinada, i ens hem de llevar i posar-nos a escriure i seguir unes rimes o unes idees concretes i deixar-les anar abans no sigui massa tard, ho fem i ja quedem en pau, però la vetlla continua i no trobem aquell interruptor que ens desconnecti de la irrealitat creada i inventada.
I si penses en ella te n'adones de quanta mentida empeny per obrir-se pas en el teu món i millor tancar els ulls i esperar que ens torni el son i somiem tot i que siguin malsons, sempre seran sons i sempre irreals, no com una vida real que no és més que farsa i que ens fa desvetllar i ser-hi sols i en silenci i desconsolats en aquesta matinada isolada.
|
Contactes
Registra´t
