| |
MOURINHO QUEDATEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE!!!!
 diumenge 5/maig/2013 - 05:35  544  2
La primera cosa que s’ha de dir és Xosé Mourinho és un bon entrenador, fins i tot un molt bon entrenador. Ha dirigit molts dels millors equipts d’Europa i, en conjunt, ha tret uns resultats entre notables i excel.lents, o sigui que els clubs que el fixen tenen una garantia de bons resultats i de professionalitat.
La segona cosa que s’ha de dir, però, és que Xosé Mourinho no és un gran entrenador. No ha revolucionat el món del futbol. No ha aportat res nou. Mestre en l’art d’aplicar velles estratègies s’ha vist imponent a l’hora de fer front a estratègies revolucionà ries com han estat les del Barça de Guardiola ( que tot i el poc temps que porta fent d’entrenador i amb independència del que faci d’ara en endavant, sà que ha demostrat ser un gran entrenador, és a dir, un entrenador revolucionari que ha obert una nova època pel món del futbol ).
Fetes aquestes dues constatacions la figura de Xosé Maurinho esdevé tragicòmica, digna d’un Shakespeare comediant. O, si més no, d’un Aristòfanes.
És trà gic perquè l’home des de fa molts anys es preparava per ser entrenador del Barça. Va arribar a ser ajudant tècnic de Robson i després va anar per diferents equips d’Europa per anar guanyant experiència. I vet aquà que quan arriba la seva gran oportunitat, es a dir, quan el Barça fa fora Reitzigger, el president Laporta, fent una elecció que llavors no va entendre ningú, triar en Pep Guardiola, un entrenador de tercera divisió. Mourinho rabia fins a l’infinit.
El segon acte de la tragèdia és que, mentre Pep Guardiola fa del Barça un dels millors equips de tots els temps – el millor dels darrers 30 anys segons el propi Mourinho -, Mourinho passa a entrenar al Madrid, muntant un equip ple de figures. Hi ha, lógicament, un anhel esportiu de victòria, però també hi ha un evident afany de venjança personal en el cas de Mourinho. I la cosa li torna a sortir fatal contra tot pronòstic: un entrenador de tercera divisió i una colla de nanos fets a la pedrera aconsegueixen muntar un equip de somni i aboquen el Madrid – i Mourinho – a l’impotència i el ridÃcul.
El tercer acte de la tragèdia és el que vivim ara. Mourinho marxa. No aconsegueix guanyar tÃtols i, per tant, encara menys tÃtols importants. Si el Barça ha entrat en decadència, en Madrid encara més. I per acabar-ho d’adobar té unes relacions criminals amb els espanyols de la plantilla del Madrid que són aquells que més s’estima l’aficció madridista. És a dir, en conjunt, un fracà s rotund, que podrÃem anomenar trà gic si no fos perquè només parlem de futbol.
Però em dit que es tracta d’una tragicomèdia. Fins ara hem explicat la tragèdia o, si més no, el petit drama.
La comèdia ve perquè en Mourinho no ha sabut entomar ni amb elegà ncia, ni amb sentit de l’humor la situació que li ha tocat viure. Ho ha fet com un nen rebec i malcriat, capaç de posar el dit a l’ull al segon entrenador del Barça o de fer unes rodes de premsa absolutament grotesques. En aquest sentit Mourinho té un no sé què de Falstaft.
Val a dir que la part grotesca de Mourinho als seguidors del Barça ens ha fet fruir molt. El Barça no només guanyava els partits pel resultat i pel joc, sinó que els guanyava als mitjancs de comunicació, especialment grà cies a la manca de sentit del ridÃcul de Mourinyo i de la caverna. Hem fruit amb el nostre equip i ens hem fotut un tip de riure amb Mourinho i els que deien que no era que Mourinho havia posat el dit a l’ull a Vilanova, sinó que Vilanova havia posat el ull al dit a Mourinho. I entre unes coses i unes altre jo, com a culé, mai no m’ho havia passat tant bé.
Per això, i deixant de banda els canvis que ha de fer el Barça a tot arreu, crec que el primer punt de l’ordre del dia, la primera prioritat del Barça hauria de ser que Mourinho no marxès del Madrid, que s’hi quedès molts anys. Que els madridistes donèssin encara més oportunitats a l’eix Florentino – Mourinho – Cristiano.
I no ho dic només irònicament, que també. Ho dic perquè penso que, finalment, se n’acabarien sortint i guanyarien la dècima. I home, encara que siguin madrilenys i madridistes, també són animalons de Déu i mereixen que els hi tinguem una miqueta micona de pena, no?
|
| |
franc68 |
En part
Sunday, May 5th 2013, 6:30 PM
comparteixo el que dius. Tan sols soc un aficionat més i no soc cap expert.
No sé fins a quin punt té el seu merit Mourinho, doncs ha estat en equips ( Chelsea, Inter, Madrid ) que han fitxat a cop de talonari els millors jugadors europeus i mundials per poder guanyar tÃtols. Potser entrenadors que han fet pujar els seus equips de categoria o han evitat el descens tenen més mèrit. Posem el cas del Girona en aquests moments.
Crec, com apuntes, que no ha donat res de nou, si no és que considerem aportar alguna cosa les seves sortides de to, incongruències, fatxanderia i altres coses semblants. Jo també he disfrutat amb les seves rodes de premsa i amb les que enviava el seu segon a substituir-lo. Dubto si quedar-me amb ell o amb els Monty Python !
Pel que fa als pobres madridistes penso que poden esperar perfectament a que el Barça tingui la novena champions o renunciar a les cinc o sis copes d'Europa en blanc i negre que tenen. Si no l'han guanyat enguany, quan ho faran ?!
|
 |
|
Contactes
Registra´t
