| |
HE VIST ROTAR LA TERRA
 divendres 3/maig/2013 - 11:31  490  0
Sí, aquesta matinada l’he vista rotar; era jo fent una cigarreta, la darrera espero, que m’ha “liat” un company, jo mai he estat prou hàbil per fer-ne. Era a la caseta on es fuma a l’exterior de la planta on treballo; punt de referència, la lluna quart minvant que semblava desplaçar-se rere una torxa d’una planta aturada ja fa uns quants anys; no era la lluna qui es desplaçava si no la torxa que es movia en rotació ancorada a la Terra, a pocs metres d’on era jo, deu minuts de desplaçament visual, fins a dos quarts de cinc de la matinada; la torxa es desplaçava i la lluna anava quedant cada cop més a la dreta de la torxa al darrere el quart minvant. Tota un metàfora, la Terra en rotació constant i la lluna allà minvant, i jo i tu, tothom bellugant al mateix pas tot i semblem aturats; i jo despert encara i quasi tothom d’aquestes latituds dormint i, tu recent allitada després la teva particular rotació, no sé si per davant d’un quart minvant, creixent o lluna plena, potser lluna nova, tu sabràs. I clar, com puc deixar de pensar-hi, com podria?,no és possible en el meu cas, tot i que anem rotant tots en el mateix espai, uns més aquí i altres més enllà, i rotant anem passant, les hores, els dies i els anys, els mesos no són res. I algú potser no se n’adoni però tot se’ns va sumant, i la Terra va rotant i nosaltres envellim, tots al mateix pas; tot i que alguns arribarem abans que després i tard o d’hora deixarem la rotació, deixarem la lluna nova, deixarem la plenitud, més enllà de quart creixent i acabant en quart minvant. En aquesta rotació infinita trobarem l’aturada que fineix, i aviat no serem res, I és que no per matinar neix abans un dia clar i per molt que alguns vulgueu no viatjar podreu ni a peu. I allò ja no viscut, oblideu, serà perdut; i la Terra rotarà, com he vist, i la lluna allà a l’espai amb ulls tristos mirarà.
|
Contactes
Registra´t
