| |
Plora el meu cor
 divendres 3/maig/2013 - 09:51  1453  2
Ploro amb el cor doncs els meus ulls s’han assecat, de nits plorant al teu costat sense que te’n hagis adonat. Plorar de veure que els teus ulls s’anaven apagant, deixant l’alegria a que em tenies acostumat. De com t’anaves consumint al nostre davant i com una espelma la cera anaves cremant. L’espurna de la vida se’n va i ens deixa un buit als nostres cors, amb tu se’ns va una part de nosaltres, les alegries i els plors.
No vull plorar però ploro, de ràbia continguda, d’anys de lluita, amb l’ànima encongida, esperant el desenllaç. La mort es el final d’una vida escurçada per la malaltia, però només es el cos que es mor, doncs l’esperit viu en tot allò que has tocat, les teves filles, els teus treballs. Mentre visquem i recordem, sempre viuràs.
Encara ets aquí però jo et ploro amb el cor, no vull pensar en demà ni més enllà, vull viure amb tu el temps que ens quedi, gravar-me a la memòria la teva olor, la teva veu, els teus moviment, per poder parlar de tu a les teves filles i qui sap si als teus nets, parlar de tu a tothom i al mon sencer. Tarragonina de cap a peus, de la festa i pelacanyes, de síndria i Chartreuse, de castells i del seguici, de les espurnes i espetecs, dels de casa i pels de fora.
Plora el meu cor pensant que algun dia no hi seràs i ell continuarà plorant doncs els meus ulls s’han assecat de tant plorar.
|
Contactes
Registra´t
