| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de anteros
|
|
| |
QUINA PUTADA!
 dimarts 30/abril/2013 - 11:17  621  7
Ara me n’adono, després de tants anys, més prop del mig segle que ja d’aquella maleïda crisi dels 40; quina putada!, disculpeu, sí, tota una mala passada i ara ja massa tard,segur, incapaç de fer marxa enrere, impossible, no pot ser i no ho vull; més a perdre que a guanyar... De fet, fa molt que ho sospitava i ara ja en tinc la certesa que és així; jo que sóc tan enamoradís i que, a mida em faig gran no deixo de banda aquest petit “defecte”, m’agraden més i més les dones; deu ser això també una gran putada, amb perdó. Com sent tan enamoradís, sortint-me el desig per tots els meus porus i esbravant-se com l’escuma d’un bon cava en treure’n el tap i, més i més i sense aturador possible. Sent com sóc tan enamoradís i no sé ser frívol i mantenir aquesta fredor que s’imposa en aquest món “nostre” que no vull per mi; com me n’adono que no sé, que no he conegut l’amor, que no sé estimar, que mai m’he enamorat, crec, de qui s’hagi pogut enamorar de mi; i no existeix aquesta dona enamorada de qui jo mai m’hagi enamorat; sé, conec, la sensació, com una malaltia, sensació virtual, teòrica però irreal que no l’he pogut palpar amb tots els meus sentits. I ara me n’adono, i veig que no ha estat possible, que allò que podia ser algun dia mai ha existit, i ara me n’adono i és tard;i he optat per renunciar tot aquest desig inabastable, i ara me n’adono que em faig gran, que ja faig tard,que he fet tard i res és possible, que mai podré conèixer aquest amor de debò, mai; i tota amistat és sobrera i mor per desig; només desitjos primaris i freds comiats.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
anteros |
Ho és!
Thursday, May 2nd 2013, 9:32 AM
És una putada Sue_bel, ho és; però és que hi ha qui no podem, tenim prohibit, tenim vetat enamorar-nos, encara que el desig empenyi; hem de fer el cor fort, fer-nos freds (encara no sé com fer-ho), i anar fent i renunciar a viure com voldríem; uf, no tenim cap dret, no si no comporta dolor o viure en total clandestinitat; alguns, jo almenys, deixem de ser persones per haver estat convertits tan sols en personatges, no de monestirs precisament i no trobem la manera de rectificar, simplement no podem.
És una putada, sí, perquè no puc renunciar i ho haig de fer, vet aquí la realitat que s'imposa a la fantasia i la imaginació; la raó mana i mata tot amor possible i impossible.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
