| |
Caracremada l'ultim Maqui
 dimarts 30/abril/2013 - 09:48  1337  0
"Avui o demà , ja sé que puc caure. Les lluites com la nostra necessiten vÃctimes. I no es pot pensar mai en salvar la vida. Si un se salva, doncs, bona sort. Si un cau, doncs és el que ja es pot donar per descompta. Fins ara la mort mÂ’ha respectat. Si ve, aquà o allà , tant se meÂ’n fot!...I doncs, què havia de fer? Tornar a Catalunya. Allà la lluita encara no ha acabat"...Paraules textuals d'un Maqui, Ramon Vila Capdevila alies Caracremada.
Nascut en el sà d'una famÃlia humil va treballar desde molt petit a una fabrica on va patir com altres nens explotació infantil.
Quan es va fer gran no content amb veure que els drets dels treballadors continuaven sense cap evolució va participar en diferents sabotatges el primer a la fabrica on el treballava a la Poble del Lillet, Va participar en lluites obreres, revoltes al voltant de Catalunya, es va encaminar per l'anarquia.
Durant la guerra civil espanyola s'allistà a la Columna de Ferro de València i lluità al front de Terol passant després a la Brigada Columna Terra i Llibertat amb la que va lluitar a Madrid, el front d'Aragó i el front del Segre. S'exilià a França el 1939, on fou internat al camp de concentració de Saint-Cyprien i al camp d'Argelers, d’on va fugir peró va ser detingut per els nazis a Perpinyà pero aquest Caracremada era tot un Houdini i va escapar per lluitar amb la resistència francesa. Les autoritats franceses li concediren la Legió d'Honor, que ell va rebutjar.
Tornà a Catalunya, per lluitar contra el franquisme. Va fer de guia de la CNT, amb el nom de Ramon LlaugÃ, travessant molts cops els Pirineus, transportant armes o activistes i quan la CNT va decretar retirada el va continuar amagat als boscos catalans, va continuar tot sol i amb altres valents la seua lluita sense cap ajuda mes que la gent dels pobles.
Va morir un 7 d'agost de 1963, la guà rdia civil li va tendre una emboscada i va morir ferit de bala. El van enterrar a prop de on va morir Castellnou del Bages, però cap senyal,creu o flors deien que un valent d'aquesta terra descansava sota les fulles fins que es va fer el museu dels Maquis ja que aquest esta situat al costat de l'esglèsia de Sant Andreu, prop de l'Ajuntament i del cementiri on hi ha les seues restes.
|
Contactes
Registra´t
