| |
NO PUC ESCRIURE, SÓC RES
 dimarts 30/abril/2013 - 12:15  629  2
Bé, de fet poder, poder sí que puc, sempre es pot, sempre podem; el problema radica en què després de molt de temps no sé ben bé què escriure, no tinc res que m’empenyi a fer-ho; les “muses” s’han esvaït totes de cop, no volen saber de mi, no em priven...; crec que fins i tot les muses acabaran per odiar-me.
No és que em vulgui fustigar, és que ho sento, em sento deixat de la mà de la deessa inspiració. Ja res em fa trontollar, res provoca tremolors que em facin escriure, res motiva, crec; res ni cap musa em diu el què ni em marca per on haig de tirar, tot fredor, potser millor... i només resto jo, jo amb mi mateix i la meva circumstància, com algú diria, i la meva pròpia misèria i la rima repetida; sense innovacions, sense nova empenta que faci somiar irrealitats, fantasies que només són dins meu.
No sé ja què expressar, què comunicar, què compartir; només buit, el no res. És una sensació estranya, com si de cop fos orfe de tota idea mare que inspiri la paraula, mots entrellaçats que diguin res concret, per absurd que sembli.
I miro enrere, i recordo escrits i sensacions passades que ara no puc ni imaginar; semblo despertar d’un llarg son, d’un somni més o menys real i irrepetible; de fet sí que ho era de real, és real encara i així ho he viscut i hi penso i analitzo fredament sense vergonya, sense penediment..., però el temps i la buidor present m’ho fa sentir passat llunyà, quasi irreal.
No sé què dir, no sé què escriure, i, mira si arribo a ser d’absurd; i, mireu com sense la força d’elles, les muses, l’absurditat ens pot fer dir i escriure coses que mai hauríem imaginat ni dir ni escriure, illegibles, difícils de pair; tot abusant, com no i perdoneu, de la paciència lectora immutable, esperant ves a saber què...; doncs no, res, no puc escriure, no sé què escriure i no tinc realment res a dir, ja no; potser sóc jo aquest en essència, deixat de la mà de la inspiració, sol, jo sol. Ara sí!, aquest sóc jo, res.
|
| |
Xocolata |
A vegades...
Tuesday, April 30th 2013, 7:31 PM
És necessaria la buidor, total i absoluta, per tornar-nos a reomplir de nou. Estem poc acostumats al res, als buits, i també són necessaris, i molt!!!
Pensa...
Vols pintar una habitació, per exemple, el millor és buidar-la tota, per poder, després treballar a gust. Redecorar-la, fer canvis...
Són processos necessaris! Gaudeix del teu buit, perquè algún dia serà ben ple!
|
 |
|
Contactes
Registra´t
