| |
LA MIRADA D'UN INFANT
 dissabte 27/abril/2013 - 11:40  655  2
Aquella mirada neta i clara, aquell sincer esguard de sorpresa, de meravella, d'agradar el que mira i a qui mira, de restar bocabadat escoltant i mirant qui parla i imaginant més enllà de les paraules, aquelles mirades innocents que no desconfien i ho miren tot com si fos el primer cop; aquestes i aquelles mirades que els adults a mida que creixem i experimentem oblidem i amaguem; mirades que es troben a faltar, mirades dignes, obertes i confiades, sense pors ni recances; aquestes són les mirades i actituds que els grans hem perdut i malauradament deixem anar en comptagotes.
Acostumats a mirar-nos de reüll, amb desconfiança sovint, amb por o amb l'expectativa de qui ens mira i ens repassa i ens estudia pam a pam però sense creure-hi, sense somiar, sense sentir allò que la mirada i les paraules volen comunicar, anant més enllà de la fantasia d'un infant, malpensant o pensant allò que volem i no allò que tenim i hem de viure com un do.
Hem perdut, sí, aquella mirada neta, confiada, sorprenent i amb ulls ben oberts; perquè cadascú de nosaltres ens erigim en centre del nostre món, del nostre món egòlatra i egocèntric, amb interessos i expectatives més enllà de viure i veure i aprendre i compartir amb ment i ulls oberts i precisos, sense abaixar el cap, sense desviar la mirada, i mesurant allò que diem i allò que hem de callar per no ser titllats de curts de gambals, de pocapenes o de desviats en qualsevol camp de qualsevol conversa; sempre mesurant, sempre volent acontentar, sempre amagant la mirada d'aquell infant perdut sota la màscara de la maduresa i, malaurat el dia en què deixem de ser infants, de voler ser protagonistes més que fer de qui mirem protagonista i heroi del nostre present.
Segur no m'explico com voldria, segur que no em faig entendre com desitjaria, però és que al darrere ens manca un factor que va més enllà d'unes paraules escrites, ens manca la mirada i el gest.
|
Contactes
Registra´t
