| |
Recuperar la voluntat
 dimecres 24/abril/2013 - 02:57  1134  4
Quan la voluntat s'escola entre els dits i no pots fer res per retenir-la, surt una angoixa dins el pit que t'atabala i remou els budells. No hi ha correspondència, es impossible, tu mai i jo sempre. Dic adéu, però no se acomidar-me. En el fons crec que no vull. Dic adéu amb orgull de dona, amb el cap alt mirant l'horitzó i per dins m'encongeixo com una nena petita, sota els llençols, feta una bola perquè el mal no m'enxampi.
Tot no ha sigut culpa meva, dius quelcom que no entenc i el meu cap s'inventa la resta, però tu has dit coses que he entès i que han fet forat dins la roba, dins la pell. Has jugat, hem jugat. I jo no et buscava, no a tu, a ningú com tu. No et vull, no vull sentir-me vulnerable amb només dues frases teves, no em mereixes, no mereixes tant. I jo? tampoc... no et mereixo a tu, potser algú altre ¿millor?, o no, perdó, diferent. Vas aparèixer quan necessitava que apareguessis, tant dèbil era. Vas dir el que necessitava escoltar, tant silenci tenia dins meu. I ara.... Ara? Sóc forta i tu encara hi ets. Ja no hi ha silenci, escolto paraules d'amor a la meva orella i puc sentir-ho bategar dins meu, i no es per tu. Torno a dir-te adéu una i un altra vegada, però no marxes, no tinc voluntat perquè marxis del tot. Només el temps em curarà de tu. Perquè jo estic esgotada de fugir.
Em fa mal que hi siguis, que em diguis coses com si res, com si tot això fos aliè a tu. Em fa mal el que ets, com ets. Marxa tu, perquè jo no puc.
Tot i que sé que no passarà mai, si un dia em busques i no hi sóc, si un dia em busques perquè t’ho diu el cor, només perquè t’ho diu el cor, espero que no arribis a sentir aquest mal. O potser si ho espero.
No amb mi, això no passarà, però si un dia m’arribes a entendre… ja ho sé, no m’ho diràs. Segurament tindràs sort. Hi ha gent amb sort, tu ets d'aquestes persones. No cal que jo te la dessitgi, en tot cas, dessitja-me-la tu a mi. Sort per oblidar-te, per aprendre a dir-te adéu, sort per no tornar a caure un cop i un altre en l'angoixa de pensar en tu i saber que tu no pensaràs en mi. Per viure com jo vull viure la vida, no com creia que volia viure-la quan tu encara hi eres. He estat confosa, frustrada, ara ho veig tot clar.
Aprendré a oblidar-te, tindré voluntat un dia.
M'ho prometo a mi mateixa i començo avui.
|
| |
Xocolata |
No
Saturday, April 27th 2013, 4:38 AM
Sue, així no vas bé. Segur que ets una dona extraordinaria, i que algun desgraciat t'ha trencat el cor. Dius que no marxa, però tampoc es vol quedar, potser, fins i tot, diu que no pot (aquestes cançonetes ja ens les sabem) No desaprofitis ni un sol instant de la teva vida per algú que no val la pena. Canvia el xip, dona-li la volta. Qui no t'estima com tu l'estimes a ell, no mereix el teu amor, ni tampoc un trist pensament. Sigues forta, valenta, i oblida'l, segur que t'ha fet perdre molt de temps i també t'ha restat molta energia.
Aquí et deixo un enllaç, potser t'ajudi a veure-hi clar.
http://www.catradio.cat/r eproductor/597975/Lofici- de-viure-Treu-els-vampirs -de-la-teva-vida
|
 |
|
Contactes
Registra´t
