|
L'ESQUERRA PERFECTTA
diumenge 21/abril/2013 - 08:12 553 0
Llegeixo el comentari d’un article d’una noia jove que, tot i criticant la polÃtica dels partits de la dreta, no reconeix com esquerrana la polÃtica dels partits que s’autoanomenen d’esquerra. És el que té el idealisme en front del materialisme.
Aixà com els materialistes valorem allò que es fa, els idealistes valoren allò que ells creuen que s’haurien de fer. I, és clar, el seu equip no perd mai cap partit perquè mai no el juga.
Segons aquesta mossa – i molta gent d’esquerra – encara no hi ha hagut cap govern d’esquerra al món. Deixant de banda la història no contemporà nia, no es poden considerar d’esquerra ni els anarquistes que van prendre Barcelona fent barbaritats de tota mena, ni els comunistes com Stalin i Mao ni els socialistes que han governat durant força temps molts països d’Europa i del món. Com a molt, t’assenyalen com d’esquerra en Salvador Allende i diuen que per això el van matar.
Aquesta obstinació per el idealisme, que va de Plató a Heidegger, passant per Hegel i Marx jo li tinc pà nic, entre d’altres coses perquè aquells que el volen dur a la prà ctica, convençudÃssims de tenir ells tota la veritat i res més que la veritat no només no creuen en la democrà cia sinó que no es deturen davant de res ni de ningú. Lenin-Stalin i Mussolini-Hitler en són dos exemples fefaents del que passa qual es legitima el poder polÃtic des del idealisme extrem.
Grà cies a Déu a Occident han acabat triomfant els partits possibilites i pactistes.
Quan dic això no dic que aquests partits siguin idonis, ni que no calgui reformar-los ( jo cada vegada sóc més partidari de la democrà cia directa ), però sà que dic que, el lÃnees generals, deixen enrere les grans paraules i intenten gestionar les administracions públiques.
Que els darrers governs hagin gestionat malament les administracions públiques – sobre tot els governs d’esquerres que van elevar el dèficit públic a uns nivells insostenibles i que ara ens estan cruixint – no vol dir que l’alternativa populista seria millor, perquè no ho seria. Si no fos perquè els feixistes van fer tant de mal a Europa, van cometre tants assassinats i van perdre la guerra ara probablement seria el seu moment. Però Europa ha après la lliçó: puja el populisme però el feixisme no.
Quansevol partit que no governa és perfecte. O, si no ho és, té moltes facilitats per a donar aquesta imatge. Quan un partit governa, ha de solucionar problemes amb les eines que té i amb les restriccions que té i, a vegades, els seus teòrics ideals li fan nosa. Jo prefereixo un govern pragmà tic que un govern quixotesc. Fet i fet, amb les persones, passa si fa no fa: quan ens imaginem som purs i immaculats, però quan hem d’actuar, en el millor dels casos ho fem el millor que podem.
|