| |
PER A QUI CREIA M'ESTIMAVA...
 diumenge 21/abril/2013 - 04:34  571  1
EL TEU, EL MEU MÓN
No et conec, ets misteri,
mai t'he vist, t'imagino,
em fas perdre el senderi
ets aquí i t'endevino.
El teu món esvalota,
com el vent estelades,
el meu cor, destarota,
il·lusions desitjades.
El meu món, tot trontolla
en el mar dels silencis,
i en la sorra ben molla
t'escriuré perquè em pensis.
No ets real ni mentida,
ets paraules escrites,
força, alè, cor i vida,
llegenda, rima i mites.
Sorra molla i poema,
s'esvaeix amb les ones,
només resta el dilema,
vius en mi, no t'adones?
Tu i el teu món sou ben lluny,
i el teu nom repeteixo,
nom i món, sé, se m'esmuny,
creu-me, jo no menteixo.
Quan a la matinada,
fent l'amor et sentia,
vida teva somiada,
meva vida es fonia.
Febrer 2013
|
Contactes
Registra´t
