|
COMENTARIS AL MANIFEST DE LA FORCADES I L'OLIVERES - II
dimecres 17/abril/2013 - 08:02 616 0
5. No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social.
a) Jo penso que tot el que és privat, en general, funciona millor que el que és públic. O sigui que jo diria: sí a les privatitzacions, garantia dels drets socials i competència entre les empreses privades per tal d’aconseguir el mercat dels drets socials.
b) Reversió de les retallades. Torne’m-hi. El tema és com. D’on sortiran les misses per tal de mantenir unes despeses públiques –i privades – que en l’actual estat de l’economia són inassumibles.
c) La potenciació del séctor públic sota control social és quelcom que mai no s’ha vist. El cert és que el sector públic tendeix a ser inoperant i ineficaç i que el control el fan els partits polítics que el primer que fan és esdevenir paràssits d’aquest sistema. Si l’Oliveras i la Forcades haguèssin trobat la pedra filosofal en que el control l’exercís la societat – cosa impossible perquè, com va dir Margaret Thatcher la societat no existeix – i no les oligarquies dels partits polítics, ja m’jo faran saber.
6. Dret al propi cos i no a la violència de gènere.
D’acord, però els hi haguès quedat més elegant deixant-ho “no a la violència”, perquè sembla que el que estiguin fent sigui justificar la violència “no de gènere”, és a dir, tota la violència que no s’exerceix contra les dones i suposo que tampoc no és això.
Això és penòs perquè demostra una voluntat de ser políticament correcta que és indigna d’aquests dos intel.lectuals. Hi ha dues violències molt importants que no s’esmenten: la dels pares sobre els fills i la dels fills sobre els pares. I jo diria que la violència que exerceixen les dones sobre els homes i sobre altres dones també mereix ser castigada. O no?
7. Reconversió ecològica de l’economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentaria.
a) D’acord amb la reconversió ecològica de l’economia.
b) Expropiació i socialització de les empreses energètiques: que no, que com més socialització, pitjor va tot. Empreses privades competint entre elles i vigilades per uns poders públics realment independents.
c) Sobirania alimentària: no hi entenc suficientment per a dir que sí o que no. Jo diria, però, que si més no els països de la Unió Europea són sobirans alimentariament, però ja dic, d’això no en sé ni un borrall i, tot i que sóna tercer mundista, pot ser que jo estigui molt equivocat.
8. Drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia i derogació de la legislació d’estrangeria.
Evidentment, no a la xènofòbia i, a més, castigada penalment ( com ho està avui a Espanya, per cert ).
Pel que fa a drets de ciutadania per a tothom és demagògia pura i dura, per no dir una imbecil.litat. Els conflictes racials que provocaria l’aprovació d’una llei així serien gravíssims.
9. Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura.
a) Mitjans de comunicació públics sota control democràtic: teòricament ja ho estan. El problema és que no vivim en una democràcia pel que ells mateixos expliquen al punt 3.
b) Programari i xarxa lliure: Només faltaria!
c) Desmercantilització de la cultura: Hahahahahaha! Nooooooo!
d) Curiosament s’obliden d’una cosa important: penalització als mitjans de comunicació que intoxiquin la població amb notícies falses o contràries a la llibertat, la igualtat i la fraternitat.
10. Solidaritat internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l’OTAN.
a) Solidaritat internacional, sí, sempre que no ens passi com amb Espanya, on els catalans paguem els impostos propis d’un país ric i rebem els serveis d’un país pobre.
b) No a la guerra, sempre que no ens ataquin, és clar.
c) Catalunya sense exèrcit: ni parlar-ne. Jo dels espanyols i dels francesos no me’n fio ni un pèl.
d) Fora de l’OTAN: Efectivament, opino que l’Unió Europea hauria de tenir el seu propi exèrcit.
|