|
EM SENTO MORIR, a poc a poc...
dimecres 17/abril/2013 - 07:22 608 3
www.youtube.com
Em sento morir, em moro, ara ja a poc a poc i, voldria fos més ràpid i no tan llarg el patiment que sento creixent sense aturar-se ni fer marxa enrere... Em sento que me'n vaig, que vull marxar, em sento morir.
Sento la sang com difícil circula per les venes; sento el cor que batega amb dificultat, el cor que em fa mal, mal físic i no sols de l'ànima, nervis a l'estómac, al pit i en tot el cos que deixa de lluitar impotent; em sento com el cervell diu prou i es mor de mica en mica; sento que aquell desig, aquell sentiment, aquella vida es transforma en no més que insuficiència per seguir més i més i, esdevenint aquell odi que creix i creix quan no puc ni sé odiar res ni ningú.
Em sento morir, tot jo, el meu pensament mor, la meva ànima i els meus principis que s'escapen de l'abraçada feble i inútil com inútil sento és seguir l'espera del no res.
Em sento morir i no puc malgrat tot, malgrat la impotència ja diu prou i afirma deixa't anar d'una punyetera vegada. El mal que havia de minvar no fa més que augmentar dia a dia i no dona més que patiment que a hores d'ara no em permet conciliar el son.
Em sento morir i no moro, vet aquí la gran desventura de qui es sent morir i vol deixar-se anar.
Ja no puc més que sentir ofec i angoixa, d'ofegar-me en batecs que m'esquerden per dins i per fora, i els sento i els pateixo físicament i no hi puc fer per evitar-ho.
I tot m'omple de por, tot això i no vull que ningú em parli en privat i només puntualment deixar-me anar públicament i fugint del què em fa mal, fugint per fugir, per no voler ser, ni veure en pintura ni sentir ni ensumar ni intuir com intuïa i ensumar com ensumava tant somniant com hi somiava i ara, només, em sento morir i no em moro, no, per seguir patint i deixant anar de tant en tant l'altra cara que encara viu en mi i que lluita per seguir volent ser jo.
Em sento morir, em sento i ho sento, em sento..., a poc a poc, a poc a poc però, em sento morir.
|
|
|