|
ÉS LA VELLESA...
dimecres 17/abril/2013 - 07:10 493 0
ÉS LA VELLESA...
És la vellesa ser vell
o és vellesa sentiment?,
tenir arrugada la pell
o l'ànima penitent?
Dubtes creixent com la bola
de neu, on surt veritat,
la que sura per sí sola,
quan el sol fon irradiat.
Un ancià de cert és vell
com de bell és qui agrada,
i es sent vell qui usa el flagell
o bell d'ànima arramblada,
De velleses i belleses
no ens perdem en l'horitzó,
només veient les foteses
que ofereix la vida en do.
Que la vida és el què compta,
és ben cert sense ignorar
que la mort és a la porta
tot guaitant a qui atrapar.
Què n'és bonic fer poesies
i amb les paraules jugar,
expressant mil fantasies
barrejades amb pesar.
Sempre és dit la mort és trista,
jo no ho crec en cap moment,
no m'ha ofert per ara pista
on aterrar contra el vent.
Que la vida és un viatge,
fredor en contra ens trobem,
ben aviat tot és miratge
quan ja menys ho esperem.
Em queda lluny el destí,
viatjaré amb alegria,
ben conscient que tot té fi,
enganyar-nos no voldria.
Ah, per cert, avui en faig
un any més que he de sumar,
no patiu que no me'n vaig,
espero almenys duplicar.
10 maig de 2007
|