| |
MONARQUIA? REPÚBLICA? CATALUNYA INDEPENDENT!
 diumenge 14/abril/2013 - 06:53  542  0
Francesc Cambó, quan a ja es veia a venir que Espanya esdevindria una república, va deixar anar allò de “Monarquia? República? Catalunya!”. La frase ha quedat com una frase patriòtica per a la història però que, en el seu moment, gairebé tothom va entendre que volia dir que en Cambó i la Lliga eren monàrquics. I això va determinar la debacle del líder i del partit.
Tampoc els catalanistes d’esquerra van saber jugar les seves cartes. No oblidem que el líder d’ERC era el independentista Francesc Macià, que va acabar sacrificant la independència de Catalunya a favor de la república espanyola. No és que Macià fos un traïdor, ni que es convertís a l’espanyolisme. És que després del fracàs de Prats de Mollò, i davant la probabilitat d’un altre fracàs, pensà que una Espanya republicana seria més comprensiva amb Catalunya.
A l’hora de la veritat el que va passar és que Catalunya va aconseguir un estatut d’autonomia de pa sucat amb oli i que la maquinària estatal, per molt republicana que fos, sempre maquinava contra Catalunya.
Espero que de llavors n’haguem après la lliçó. El tema no és si volem una monarquia o una república, el tema és Catalunya, sí, però independent, si més no independent d’Espanya. Mentre no esdevinguem independents d’Espanya la major part dels nostres problemes – des dels econòmics als identitaris passant pels socials – no tindran una solució raonable. Espanya ens va en contra i tenim l’obligació de marxar.
Dit això, veig molt poques possibilitats que una Catalunya independent fos monàrquica. L’aristocràcia catalana està totalment espanyolitzada – la major part fa anys i panys que viu a Madrid – i, a més, Catalunya és un lloc on la major part de la gent sentim com a propis els valors republicans de la llibertat, la igualtat i la fraternitat.
A aquestes alçades de la història no sembla que es pugui justificar que el cap d’un estat ho sigui per ser el fill o la filla de l’anterior cap d’estat. Sembla, en canvi, molt més lògic, que el poble pugui triar al candidat més idoni. Vaja, jo ho veig claríssim.
Dit això, només que el lector prengui en consideració que, de la mateixa manera que el general Franco parlava del seu règim com una “democràcia orgànica” quan en realitat era una monarquia – monos vol dir un i arjos poder, o sigui el poder d’un – també en l’actualitat hi ha un grapat de repúbliques monàrquiques. La majoria són als països on el comunisme encara no ha estat derrocat. Efectivament, Cuba, Corea del Nord, la Xina etc..són monarquies, com són monarquies totes les dictadures. Però de les dictadures del proletariat – que són aquelles en les que mana un senyor i es fa el que ell vol i el proletariat no pinta res – els comunistes occidentals mai no se n’enrecorden a l’hora de criticar les monarquies. Haurien de rellegir Plató.
|
Contactes
Registra´t
