|
Amor surrealiste
dissabte 13/abril/2013 - 01:44 1062 2
Es van conèixer al carrer, ella abraçava un enorme rams de flors on els lliris apuntaven cap a fora i entre ells es podien endevinar uns petits ulls, ben be no se sap si eren negres o marrons. El portava un periòdic obert a les mans. En girar la cantonada cap dels dos es van veure i la col.lisió entre tots dos va ser inevitable deixant el periòdic ben arrugat pel xoc.
Ella es va disculpar, va dir diverses coses però el hipnotizat la mirava sense parlar, si en aquell moment l'amor va néixer i va a desitjar i estimar aquella estranya dona no va ser per la seua veu dolça ni tampoc per el seu fisic, però els seus ulls, era tan estrany no va poder endevinar com era el seu color, per un moment li van semblar marrons però quan la llum del sol els acaronava es tornaven blaus, quan ja es van acomiadar, ja d'esquena ella es va girar i li va dedicar un petit somriure el anestesiat per la seua mirada li va retornar el somriure, ensenyant les dents, un somriure bastant lleig però pròpi. Llavors el dubte un altre cop, els seus ulls semblaven negres.
I va néixer l'amor com neix en tants llocs
Es van fer inseparables, van descobrir que tenien tant en comú, cap dels dos havien tingut grans amors.
A ella li agradava saber que l'era un home culte, un artista, no solament pintava quadres si no que una mica de la seua vida quedava reflectit en ells. cada vegada que el pintava bocins de ell escapaven i quedaven capturats al llenç de pintura.
En canvi el adorava la màgia dels ulls de la seua estimada, la llibertat que mai la abandonava, si senyor era una dona lliure mai havia tingut amo si ella havia decidit estar amb el era per que ho estimava veritablement.
Ella va ser la seua musa sempre apareixia a les seues obres, encara que mai era com a la vida real era diferent, era la part màgica de ella. Li dient surrealisme en canvi per ell era la fotografia de l'ànima, allò que no tots podem veure, alló que no podem tocar.
Era ella sota la carn, ella sota la sang i sota els ossos. La seua estimada, la seua Gala
Escrit per Heura_36
|