| |
SOLDATS ESPANYOLS EN MISSIÓ DE PAU.
 dissabte 13/abril/2013 - 05:30  520  0
M’escandalitza, però no m’estranya que els soldats espanyols, en missió de pau, al Iraq hagin maltractat dos presoners iraquÃs. Dic que no m’estranya, no perquè els soldats siguin espanyols – encara que una mica també, per allò del derecho de conquista, etc…- sinó perquè jo penso que els militars porten en el ADN la violencia.
Se’ls entrena per a la violencia i és fácil que aquesta se’ls hi descontroli. Per acabar-ho d’adobar, probablement els militars de carrera siguin aparentment més civilitzats – i cÃnics -, però, en general, els soldats, legionaris etc… , amb totes les excepcions que calgui reconèixer, solen ser el millor de cada casa. Dient que cap poble no en vol una caserna està tot dit.
Per tant, trobo que és força normal que allà on hi hagi soldats hi hagi violència i abusos, una altra cosa és que siguin tolerables i encara una altra cosa és el ressó que aquests abusos tenen en la societat que paga els sous a aquests soldats, en aquest cas l’espanyola.
Com que jo sóc una de les persones que els hi paga el sou i perquè teòricament em representen, penso que estic totalment legitimat per a demanar explicacions, sancions i expulsions. El problema és que l’exèrcit espanyol, que és un desastre d’exèrcit en tots els sentits començant pel militar – no ha fet la transició. Només cal veure les declaracions que es permeten fer respecte dels catalans, com si en comptes dels nostres servidors, fossin els nostres amos.
Justament per l’anterior – i per més coses – jo des del primer moment vaig ser partidari de l’OTAN, es a dir, que dirigents de països civilitzats i alts comandaments de països democrà tics, dirigÃssin l’exèrcit neo-franquista espanyol, que encara sembla sortit d’una novel.la de Valle Inclán.
Però un dels problemes de la societat espanyola és que la seva oligarquia és també neo-franquista i, la societat, leri-leri. Per això, contrà riament al que passa als països civilitzats d’Occident, a l’estat espanyol, l’abús dels soldats patris devers els presoners iraquians ha passat sense pena ni glòria. Prà cticament no se n’ha parlat. No sé si perquè en el fons ja es troba bé que els presoners rebin – el més probable -, ja que per això són presoners o perquè els mitjans de comunicació més o menys alliberats – n’existeix cap?- tenen por de l’exèrcit espanyol en particular i de l’oligarquia espanyola en general.
L’exèrcit espanyol fa catipent perquè la democrà cia espanyola fa catipent. Des del meu liberalisme democrà tic això és insuportable. On diante som els ciutadans? Què esperem els ciutadans a dir prou? Per què continuem pagant a aquesta gentussa? Si més no tinc l’esperança que en aquest sentit els catalans també siguem diferents als espanyols, tot i que massa rebombori en aquest tema, aquÃ, tampoc no hi ha sigut. Mare meva, quanta por que tenim!
|
Contactes
Registra´t
