| |
Varietat de Calabi-Yau
 divendres 12/abril/2013 - 08:18  912  2
Des de petits, desenvolupem una relació amb l’entorn basada en tres eixos espaials. Més endavant, afegim un quart eix, el temporal, al nostre model del món.
D’una manera intuïtiva i del tot inconscient, mesurem l’espai entre diferents punts i el temps entre diferents esdeveniments a partir de l’experiència d’aquestes quatre dimensions. El que resulta difÃcil, i del tot contra-intuïtiu, és afegir més dimensions a aquest continu.
Imaginar un món de cinc, sis, set o més dimensions, és tan abstracte com impossible de formalitzar en termes quotidians. Però, aquesta superposició de dimensions addicionals és un dels puntals del pensament cientÃfic.
Els nostres sentits estan estratègicament optimitzats per a descodificar un rang summament limitat d’estÃmuls fÃsics: en el procés perceptiu, la ment humana descarta tot allò que no és essencial per a la supervivència bà sica de lÂ’organisme, l’individu i l’espècie. La funció del cervell, el sistema nerviós i els òrgans sensorials, és més eliminativa que productiva. Mentre esperem que arribi l’evidència cientÃfica definitiva, acceptar una descripció del món amb més dimensions que les que percebem cada dia és, com a mÃnim, una metà fora interessant del nostre procés cognitiu.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
