| |
BOMBARDEJOS ITALIANS A BARCELONA
 divendres 12/abril/2013 - 06:15  478  0
Jo no vaig viure els bombardejos de Barcelona de fa 75 anys, però els van viure els meus pares i els meus avis. Ma mare se’n recordava i ens ho explicava tot sovint. Els meus avis tenien una fleca al carrer del Roser, al Poble Sec, i els veïns de la finca i de les finques del voltant anaven al soterrani de la fleca a refugiar-s’hi. La meva à via Teresa hi va posar un llit i, a sota, abraçava els seus tres fills – la Lluïsa, el Delfà i la Teresa, ma mare- i els hi deia que resèssin i que tanquèssin els ulls. Ma mare, que tenia uns 8 anys, plorava i no entenia res, creia que d’un moment a l’altre s’ensorraria tot i tots es moririen.
S’han fet molts esforços per tal d’aconseguir la reconciliació moral dels bà ndols de la guerra civil, però aquesta reconciliació, moralment, no és possible. No és que la II República no fos un desgavell – que ho va ser -, no és que la CNT, la FAI i Companys no fossin dirigents desastrossos – que ho van ser -, és que els franquistes, primer, no tenien cap legitimitat per fer un cop d’estat i és, segon, que ni durant la guerra civil ni després van tindre cap pietat, ni compassió pels vençuts. Espanya produeix una mena de catòlics rabiosos que probablement són únics al planeta.
No sé si l’exèrcit és un mal necessari. Es diu que els exèrcits foren creats per a robar d’altres pobles i, en reacció a això, per a defensar-se d’aquests lladres. En un estat mundial tipus kantià hom s’imagina un sol exèrcit fent de policia i garantint els drets dels pobles i les persones. Però de moment, el que em anat veient al llarg de la història són exèrcits de lladres i exèrcits que s’intentaven protegir dels exèrcits lladres. I curiosament hem anomenat glòria a la conquesta, a l’espoli i al martiri dels ÃndÃgenes pels forans, es a dir, a la victòria de l’exèrcit dels lladres sobre l’exèrcit dels policies.
L’intervenció a casa nostra de l’exèrcit italià no tenia cap justificació moral. Ni ningú havia atacat Ità lia, ni el bà ndol franquista tenia cap legitimitat per alçar-se contra les institucions republicanes. Per tant, és comprensible que el cònsul italià hagi demanat perdó als barcelonins per aquells bombardejos.
Sé que els meus pares i els meus avis, que van tenir la sort de sobreviure’ls – els haguèssin perdonat. Al cab i a la fi, el poble que no hagi exercit mai de lladre en la seva història, que tiri la primera pedra!
|
Contactes
Registra´t
