| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de _Esparta_
|
|
| |
L'escrache ja té aturador. Per fi.
 dimecres 10/abril/2013 - 06:56  1410  8
Els escraches no podien acabar d'altra forma, tard o d'hora algú havia d'aturar una forma d'imposar allò que volen alguns, per molt lloable que això sigui, per la força enlloc de per les urnes. Manifestar-se està bé, fer-ho devant la casa d'un polític legitimament escollit no ho està. En aquesta forma d'afrontar els poblemes la esquerra en té molta part de responsabilitat.
Començant per l'alcalde Gordillo, que entrant a un super a robar, agredint a una caixera i despres ocupant unes terres que no són seves, i passant per certs diputats també d'esquerra que es dediquen a fomentar la pressió directa, al carrer, devant la casa dels seus adversaris polítics, enlloc de fer-ho ells mateixos al parlament, no fan res més que transmetre una imatge equivocada als ciutadans de com es fan les coses en democràcia.
Potser un dia aquests diputats progres i d'esquerra s'extranyaran de tenir també a les portes de casa seva a un grup de pressió contra el matrimoni homosexual, com està passant a França.
O qui sap, porser aquí a Catalunya veurem les llars dels diputats més ecologistes i animalistes assetjants per airats grups d'amants de la "Fiesta del Toro".
De fet tots els qui compartim alguna necessitat o desitg en comú ens podem agrupar i anar a casa dels polítics enlloc d'anar a votar.
Encara millor, podriem substituir les urnes per sonómetres a casa dels polítics, i que es faci allò del qui fassi més soroll. El que no se és que passaria al trobar-se dos grups amb idees contraposades. Caldrà tornar a posar de moda allò de " l'aplaudòmetre" per saber qui s'en du el gat a l'aigua?
.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
_Esparta_ |
Jo també estic d'acord amb alguns
Friday, April 12th 2013, 7:47 AM
...penso que si hi ha diners per ajudar als bancs també n'hi ha d'haver per les persones febles. També penso que tothom és mereix una segona oportunitat.
Per desgràcia el nostre és el pais de la picaresca. Aquí qui copia en un exàmen és l'espavilat. Qui és cola en el metro és el llest. Qui cobra la pensió del seu pare mort és un crack. Qui coloca preferents a un avi que no sap quina és la diferència entre inversió i estalvi es mareix uns bons bonus a final d'any, etc...
En general, aquí qui treballa és tonto i qui no fot pal a l'aigua i viu a costelles dels altres és mereixedor d'una medalla.
Estic d'acord en que la societat com a ser individual no existeix, com tampoc existeixen els mercats de que tant sentim a parlar. Només existèixen persones (físiques i jurídiques).
Per mi no té massa sentit queixar-se de les retallades i despres, a la mínima que un pot, pagar o cobrar en negre.
Com a ciutadans tenim deures i obligacions. Jo això ho veig molt clar. La corrupció neix de pensar que només tenim drets. Dret a parar la ma, perque la feina que faig no es veu prou recompensada (sota el meu criteri, esclar)
No podem afirmar que el problema només son els polítics, nosaltres alguna cosa també hi tenim a veure.
La democràcia no surt de franc, s'ha de lluitar dia a dia, i no pas amb escraches, sinó amb una bona conducta cívica i assenyalant als qui ho fan malament (als qui copien als examens, als qui es colen al metro, als qui embruten les pareds amb pintades, etc..). Si fessim això alguns dels polítics que tenim ara, d'escasa catadura moral, no haguessin arrivat on son.
|
|
TomasM-Porta |
Estic d'acord amb el que dius,
Friday, April 12th 2013, 6:22 AM
amb un matís.
Com més poder te un individu a la societat, més responsable és del seu bon o mal funcionament. No s'hi val a dir que tots som igual de culpables o que és la societat en abstracte qui en té la culpa, perquè això no serveix de res. Justament la Thatcher deia quelcom molt sensat, que la societat no existeix. I, per tant, existeixen individus i responsabilitats individuals.
En el tema de l'empreduria totalment d'acord amb tu i més i tot. Jo, fet i fet, ho privatitzaria gairebé tot, garantint, això sí, que tothom rebés els serveis bàsics, però obligant a les empreses a competir entre elles i no com ara que, molts funcionaris, un com guanyades les opos, ja no penquen mai més. No tots, però molt sí.
També penso que és obligació de l'estat estar més al costat dels febles que dels poderosos, digues-li una idea que em ve de la meva formació cristiana o digues-li com vulguis, però ajudar els bancs i no ajudar un ancià em sembla una immoralitat.
|
|
_Esparta_ |
Persi
Friday, April 12th 2013, 4:36 AM
Jo he arrivat a la conclussió de que el problema no és ni dels polítics ni dels bancs, tant de bo fos tan fàcil. Ni els polítics ni els bans han vingut dels confins de l'unvers per a putejar-nos.
En primer lloc, els polítics són un reflex de la societat, i en segón lloc els bancs dels que ara parelem abans eren caixes que servien als interessos dels polítics de torn. No hem d'oblidar tampoc que aquestes caixes tenien en els seus consells als sindicats, sindicats que ara miren a un altre costat.
On vull anar a parar és que tot i que enviem a prendre pel sac a la democràcia actual i posem un sistema de representació directa i assambleari com voldrien alguns res no cambiarà. I és que a més d'estar podrits els polítics també ho estem nosaltres com a societat.
Fins que no comecem a entendre que cadascú de nosaltres és responsable de la seva vida no ens en sortirem.
En aquest pais hi ha gairbé un 27% d'atur. I és normal que així sigui, ja que aquí ningú se la vol jugar a muntar una empresa. La nostra mentalitat és: que em donin una feina, que hi tinc dret.
La mentalitat dels paisos liberals, generalment anglosaxons, és: jo mateix em dono la feina.
Empreneduria envers doneu-m'ho tot fet.
Jo només sé que com més socialisme pitjor està un pais, i com més liberalisme millor estan (els qui volen treballar, esclar).
|
|
_Esparta_ |
supernen
Thursday, April 11th 2013, 4:35 AM
En aquest pais els escraches, de moment, els promou la esquerra. Ara aquesa pràctica ha creuat les fronteres i a França s'hi han apuntat els conservadors en contra de la legislació a favor dels matrimonis homosexuals.
Ahir mateix la CUP va proposar fer un escrache devant la casa de l'Albert Rivera, de Ciutadants. El motiu ha sigut tota la polémica entorn al model d'inmersió lingüística.
Jo considero particulament greu i poc exemplaritzant, ser diputat i, en sortir del parlament, plantar-se a casa del teu adversari polític.
Si acceptem l'escrache com una pràctica sana i desitjable, fem-ho amb totes les conseqüències. Ho podem practicar amb els nostres veiens, si no ens agrada el que han decidid en la última junta de veins. Ho podem fer també amb els professors d'escola si els nostres fills han suspes. També ho podem fer amb el nostre jefe si no ens agumenta el sou.
Ah! i el dia que els sindicats facin vaga i ens toquin la pera, tambè podem anar a casa dels seus dirigents a fer-lis un bon escrache.
I un escrache en un casal okupa també seria genial, enlloc de trucar als mossos si ens molesten els seus concerts nocturns és molt millor solucionar el problema nosaltres mateixos, oi?
L'escrache és una soberana tonteria i una autpentica barbaritat.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
