| |
PRESONER DE MI MATEIX
 dimecres 10/abril/2013 - 06:27  460  0
Voldria trencar amb tot,
desitjant fugir per sempre,
i tenir mig ple el meu got,
o treure'm el cor pel ventre.
Si podés fins l'infinit,
allà on ningú hi sigui,
posseir-te dia i nit,
teva mirada somrigui.
Si esberlar eixes cadenes
fos capaç i fou possible,
et duria dins les venes
i em sentiria invencible.
Viatjant tu i jo plegats,
abraçant-nos sense fi,
perseguint eternitats,
fusionant-nos en verí.
Presoner de mi mateix,
desesperada impotència,
realitat que m'oprimeix,
desigs en incandescència.
Aquest foc que per dins crema,
que no em fa més que pensar,
en la dona del poema,
ni cinc minuts puc ignorar.
Escapar d'esta presó
i tenir-te al meu costat,
moriré per un petó,
Rosa, si cal, d'amagat.
2007
sensacions66.blogspot.com.es
|
Contactes
Registra´t
