| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Alinais
|
|
| |
Et recordo...
 dissabte 5/juliol/2008 - 05:49  1195  2
He tancat els ulls i t’he vist en un conte, en un racó d’un paradís idílic, d’un indret on el verd de la gespa es confòn amb l’esperança eterna. Ara ets la nena que sempre has estat i que alhora mai t’han deixat ser…Ara ets la rossa de galtes rosades i somriure de fada. Sí, somrius i em mires per dir-me adéu amb una mà petitona i blanca com tota la teva pell de nina de porcellana. Ara, més que mai, sento que sempre t’he estimat però sovint ens adonem que algunes coses les donem per suposat quan realment no ho hauriem de fer…no obstant, m’alegro d’haver-te dedicat aquells somriures sincers que tu mateixa em desperaves. Et miro; una nena que riu donant voltes amb un vestit rosat que li dona una felicitat que feia temps que no sentia… Aixeques el cap, ens mirem als ulls, i m’arrenques un somriure més de tants com em seguiras arrencant mentre visqui. Camines a poc a poc cap enrera, com una ballarina, sense deixar de mirar-me ni de mostrar-me el somriure dolç i entremaliat a la vegada. A poc a poc et confonc amb el paissatge; els teus cabells són fulles d’un arbre daurat, els teus ulls la immensitat d’un cel serè de colors càlids per la posta de sol… Escolto el so del teu cor en un petit rierol d’aigua transparent que mai s’atura ni sabem on acaba per tornar a començar.
Ets l’arbre d’un camí on molta gent s’aturara per descansar, la calidesa d’un cel rojenc que ens mirem des d’indrets tant llunyans capaç, però, de despertar-nos alhora sensacions tant similars. Ets el rierol que s’acaba per tornar a començar…Obro els ulls, ara tu ja no hi ets, però segueixo gaudint del paissatge que tu has dibuixat per a tots nosaltres…
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
