| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de anteros
|
|
| |
HISTÒRIA DE L’HOME PERDUT
 dijous 4/abril/2013 - 02:38  663  3
Arribà el dia en que la curiositat, per unes o altre raons, li feu donar el pas; cansat de tanta rutina i passejades sota la llum del sol, sota els núvols i les pluges i aquell cel sempre igual i poc sorprenent ja.
Aquell dia mirà la cova aquella i es decidí a entrar i veure que s'hi amagava; al principi foren uns primers passos per tornar enrere quan aquells sorolls i aquelles veus el neguitejaven; els dies posteriors reincidí, havia quelcom que el cridava, la curiositat el superava, fins que després d'uns dies entrant i sent més dins que fora la cova s'hi acostumà, es familiaritzà en aquelles foscors i en la rebuda d'aquells éssers que foren més o menys agradables però que compensaven la seva solitud exterior, fins al punt de no poder prescindir d'alguns d'aquells éssers soterranis, fins i tot feu amistat i sortint a passejar fora la cova amb alguns sota aquell sol més lluminós i alegre que mai.
Arribà el dia que aquella cova se li feu imprescindible, li rebien amb bones paraules, amb adulacions i estimació tot i que la foscor ho omplia tot i la llum hi escassejava, tot acostumant la seva visió a aquells paratges, les amistats es feren fonedisses dins aquell tuguri de foscors i tenebres que el confonien i atrapaven fins al punt de no voler marxar mai més d'aquell lloc.
Un dia, però, volgué tornar a veure el món exterior, el seu món real, i no satisfet amb aquell món subterrani, pervers i frívol de la cova, on tot semblava meravellar i el feia sentir frustració rera frustració entre els poc moments feliços i fugissers; fou quan fugí i no tornà a la cova, amb aquella sensació d'abandonar i ésser abandonat alhora.
No va poder més que acostumar-se a fer petites entrades a aquella ja coneguda cova, delirant, familiar i estranya ja aleshores, mig d'amagat en petites incursions i amb la cara pintada, volent satisfer la seva ànsia per ser però amb la mirada posada on la llum el retornava a l'exterior, on era el seu món, millor o pitjor però el seu al cap i la fi.
Havia perdut el nord i, no només, creia haver perdut la seva brúixola i ni fora ni dins la cova la trobava. Era un home perdut, un home que encara cerca i no troba la brúixola que el dugui al seu lloc, on mai abans ni ara somia en trepitjar.
sensacions66.blogspot.com.es
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
arale |
perduts...
Friday, April 5th 2013, 7:20 AM
Conec una dona perduda, no és q sigui una perduda, sinó q ho està, ais, s'ha de vigilar tant com es diuen les coses. Tornant al q deia, la dona perduda lluita per trobar la sortida del maleït laberint on es troba, a vegades li sembla veure la sortida, però no aconsegueix assolir-la, de moment.
Arribarà el dia, està al caure, segur, q tant l'home com la dona perduts es trobaran, potser l'un a l'altre, potser a si mateix, tant és, però es trobaran.
M :-P
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
