| |
ANTISEMITISME
 dilluns 1/abril/2013 - 06:35  533  2
L’antisemitisme és quelcom endèmic. Fa pocs dies vaig quedar parat quan una amiga em va dir que els jueus “eren mala gent”. Jo li vaig contestar, “coi, hi deu haver de tot, no?” i ella em va dir que no, que eren mala gent. Llavors li vaig dir que semblava nazi i es va enfadar. Tenia raó. Hi ha una gran diferència entre opinar que els jueus són mala gent i enviar els jueus a una càmara de gas. Tenir una mala opinió d’algú no equival a fer-li mal.
És curiós perquè amb la Bíblia a la ma els jueus són el poble escollit i sembla que els cristians – i els pobles de civilització cristiana – més aviat haurien d’admirar-los. Si Déu va triar els jueus i no els bascos o els celtes o els íbers o els romans o els grecs, sembla que odiar els jueus és dur-li la contrària a Déu, i això és el que ha fet Occident des de sempre.
Val a dir, però, que tampoc el Déu dels jueus va ser sempre massa benèvol amb el seu poble. El va desterrar del paradís per haver menjat una poma. El va fer presoner dels jueus, dels babilonis i dels romans; els va dispersar; el va fer patir progroms i camps d’extermini, etc...vull dir que no és un Déu que sigui una ganga el Déu d’Israel, més aviat és un Déu que, quan s’emprenya – i sovint no se sap el perquè ho fa – el poble rep tant o més del que reben els pobles que segueixen d’altres déus, que sovint semblen més plàcids.
És clar que el poble jueu també té unes relacions estranyes amb el seu Déu. Després d’haver enviat les plagues d’Egipte, després d’haver ofegat l’exèrcit del faraó, Moisès se’n va quinze dies i es posen a adorar el vedell d’or. No és seriós, això. Una cosa és no acabar de creure en un Déu que se’ns amaga i una altra cosa substituir-lo quan ha quedat clar que existeix, que és potent i que té mala hòstia.
Potser l’antisemitisme neix d’una necessitat política. Pau de Tars va transformar el que era una branca del judaïsme en catolicisme – és a dir, una nova religió universal – i l’emperador Constantí va transformar el catolicisme en una religió romana. Fins fa dos dies déiem que l’església era “catòlica, apostòlica i romana”. És evident que, per a ser romana, d’alguna manera havia de deixar de ser jueva. I per a deixar de ser jueva havia d’oblidar que tots els personatges de la Bíblia són jueus, cosa gens fàcil, però que s’aconsegueix fent-los pagar el fet de matar Jesús, cosa que, fet i fet, van fer els romans, perquè els jueus no tenien jurisdicció per a fer-ho.
Aquest antisemitisme s’ha perllongat pels segles dels segles. Sempre hi ha hagut motius polítics i econòmics, sempre hi ha hagut ambicions inconfessables al darrera i sempre hi ha hagut una massa crèdula, envejosa i ressentida fent el joc als poderosos. Per això, tot i que els jueus, des de la seva expulsió d’Israel fins que recobren el seu territori, només han fet que rebre, els ha acompanyat la seva mala fama.
Una mala fama que és consubstancial a la història d’Occident i que el fet que encara no haguem superar fa pensar. Com també fa pensar el fet que les postures intel.lectuals revolucionàries sovint ens vénen de cervells jueus: podem pensar en Jesús, però també en Einstein, Freud o Marx.
|
Contactes
Registra´t
