L'Adrià sempre porta sabates vermelles. L'Adrià te vuit anys. L'Adrià sap que tothom mira els seus peus en quant el veuen. Per això l'Adrià sempre porta sabates vermelles. Per a que el vegin.
La gent no entén perquè l'Adrià sempre porta sabates vermelles. Alguns fins i tot riuen d'ell. Per les seves sabates vermelles. Però a l'Adrià no li importa gens. Sempre porta sabates vermelles. I les seguirà portant.
L'Adrià porta sabates vermelles des de fa dos anys. Sempre vermelles. Se les va posar la seva mare un dia que van sortir a passejar plegats. La mare de l'Adrià deia que, portant sabates vermelles, si el perdia el veuria ràpidament entre la multitud perquè porta sabates vermelles. L'Adrià no es va perdre. Però l'Adrià sempre porta sabates vermelles.
L'Adrià, a l'hora del pati, no juga amb cap altre nen. L'Adrià sempre dona voltes pel pati amb les seves sabates vermelles. Alguns nens també riuen d'ell. Però a l'Adrià no li importa gens. Sempre volta mitja hora pel pati amb les seves sabates vermelles.
Un dia un nen es va apropar a l'Adrià. Li va preguntar que perquè sempre porta sabates vermelles. L'Adrià li va explicar al nen que un dia la seva mare el va portar a passejar amb ella. I que li va posar unes sabates vermelles per si es perdia. Així la seva mare el podria trobar ràpidament entre la multitud perquè portava sabates vermelles. El nen li va dir que no calia que es posés les sabates vermelles per anar a l'escola. Que cap nen es perd al pati de l'escola.
La mare de l'Adrià va marxar de casa fa més d'un any. No l'ha tornat a veure mai més. Per això l'Adrià sempre porta sabates vermelles. Per a que la seva mare el vegi si pasa a prop d'ell.
Els ulls de n'Adrà mirant, cap cot, les seves sabates, i alçant-los de nou cercant arreu. És un relat preciós, dolçament amarg. L'has fet rodó. Salut! Stik.
B-612, no ho puc evitar, m'identifico en cada un dels teus escrits, i ara mateix ja estic plorant pel nen de les sabates bermelles.
Es una idea fantàstica, jo també vull que el meu pare em vegi, el vaig perdre fa 3 anys i encara no ho he pogut acceptar.
Potser si em poses unes sabates vermelles, no perdria mai l'esperança de tornar-lo a abraçar algún dia.
quan volem trobar algú o algú ens vol trobar no calen sabates vermelles.
Però la inocència dels infants, que tantes vegades trenquem, fa que s'ho creguin. Un escrit preciós.
D'alguna manera tots portem sabates vermelles per si ens passa per devant
algu que voldríem que ens veies...sovint però, la gent camina amb el cap erguit orgullosament i no veu mes enllà del seu nas, ni tan sols unes precioses, lluentes i amoroses sabates vermelles
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't