Durant la meva etapa d'estudiant a València vaig tenir l'ocasió d'assistir a actes i a recitals on ell hi era present i fins i tot parlar una bona estona. Quan te'l miraves, no tenies la sensació de tenir al davant una persona tan apassionada, potser era la tranquil·litat ja de l'edat, o potser allò que diuen els alemanys que "aigues tranquil·les són profundes"; prefereixo pensar en aquesta segona possiblitat. Sà que es veia una persona vital i amb ganes de seguir, la seva manera de mira no deixava dubtes.
D'ell resta en els seus poemes i escrits aquesta intensitat de vida, de passió, d'amor, de sexe i de lluita aixó com una observació i tan subtil com crÃtica n el qual vivia.