ahir vespre vaig veure cop de rock un altre cop. l'havia en directa.
en vaig tornar a emocionar amb les cançons , la historia ho vaig viure en ple .
I en va fer recordar amb les amistats de sempre i els camins que cada una hem agafat .
Camins que ara s'esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi són
Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
Ara són dos fills del sol en aquest desert
Jo tambe el vaig veure en directe, i vaig tonar-hi a la televisio; en el directe estava amb una amiga amb la que haviem anat a molts concerts, i tambe ens va emocionar. Quants records, la musica sempre ens ajuda a recordar, i aquests temes van pertanyer a una epoca de la meva vida, una epoca passada, que de tant en tant es bonica de rememorar.