El primer problema seriós
que vaig plantejar
fou la gana.
Plorava desesperadament,
xisclava de manera
que els meus pulmons
sembla que estiguessin a punt de rebentar.
La meva mare fa fer venir el pediatra urgentment:
"el nen es mor! El nen es mor!"
(abans ma mare havia tingut una nena
que li havia nascut morta
i que va estar a punt de matar-la a ella
i que s'haguès dit Maria o Maria-Teresa).
Ma mare va intetar donar-me el biberó
però jo l'escupia
i una vegada fins i tot li vaig donar un cop
i vaig fer que anès a parar a terra.
La meva à via va proposar
anar a buscar una dida
entre les dones joves del barri.
Com que era un barri de meuques
trobar una dida fou fà cil:
es deia Malela i era gallega
i es veu que tenia uns pits immensos
on hi sobrava la llet
en abundà ncia,
aixà que cada tres o quatre hores
m'amorrava als seus mugrons
i tornava al paradÃs que havia perdut
quan era al ventre de la meva mare.