| |
ELS ORGASMES DE L'ORIOL PUJOL.
 dijous 21/mar/2013 - 04:03  517  0
Cada vegada que un dirigent catalanista, sigui de CiU, sigui d’ERC, sigui d’una entitat cívica o sigui del que sigui és trepitja una pell de plàtan, ensopega amb una vorera, rellisca amb un excrement o és imputat per un tribunal hi ha algú – que estima Catalunya més que ningú, és clar – que té un orgasme.
Jo trobo aquests orgasmes una mica estranys, però ja se sap que aquestes coses del sexe són molt seves i cadascú per allà on l’enfila. Respecte total i absolut. I recomanació que es llegeixin l’Infern de la Divina Comèdia, que és una de les coses que s’ha escrit a Occident. Si saben el que és i volen fer l’esforç, és clar.
No sento cap simpatia per la carrera política d’Oriol Pujol. Penso que és una persona que, en igualtat de condicions amb altres militants de CiU no haguès arribat ni en broma on ha arribat i també penso que el fet que ell deixi de tenir càrrecs importants a CDC transformarà CDC d’una empresa familiar i casolana en un partit polític. Hem sembla que sóc clar. No m’agrada el nepotisme i, a casa meva, menys.
També penso que l’Oriol Pujol, arran de la imputació està fent les coses malament. I mira que la cosa era senzilla. Només havia de seguir la pauta marcada per l’Artur Mas, que era molt més que raonable: dimitir quan fos processat. Ell, no, ell ha volgut ser més papista que el papa i que els partits de l’oposició i va dir que si era processat dimitiria.
Ara resulta que ha estat processat i ha dit que “delegava” els seus càrrecs i que no dimitia com a diputat. Com que continuar com a diputat i delegar no equivalen a dimitir és evident que està incomplint una promesa. Una promesa absolutament idiota i innecessària però que sempre li podran retreure. Com només alguns polítics savis saben – Mas, per exemple – les persones són mestresses dels nostres silencis i esclaves de les nostres paraules. L’Oriol Pujol s’hauria de sotmetre a les paraules que va dir i plegar, si no, no haver-les dit. Si no, haver fet cas a l’Artur Mas que és més gran que ell i té força més senderi.
Dit tot l’anterior, resulta ser que l’Oriol Pujol encara no és culpable de res. Un procediment penal té tres fasses importants: la instrucció en la que s’investiga si hi ha indicis de delicte, el procés on és judica si hi ha delicte i la sentència on es determina si hi ha delicte. Ser imputat només vol dir que s’investiga si hi ha indicis de delicte. La imputació pot acabar amb un arxiu. I el procès pot acabar amb una sentència absolutòria. I vivim, gràcies a Déu, en un ordenament jurídic que diu allò que “tothom és innocent fins que es demostra el contrari i allò de in dubio pro reo, es a dir, que en cas de dubte, el jutge ha de dictar una sentència a favor de l’acusat.
No sé si saber aquesta miqueta de dret processal democràtic tallarà l’orgasme dels que suspiren per a que als catalanistes ens vagi el pitjor possible. Espero que no, vaja, estic segur de que no. L’orgasme, quan l’has tingut, ja es teu. Vaja no crec que hi hagi manera de desorgasmizar-se. Per molts anys, doncs!
|
Contactes
Registra´t
