| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
CONTRA CHACONIS O L'ADVENIMENT D'UN CADÀVER POLÍTIC
 diumenge 17/mar/2013 - 09:15  701  7
Tothom que em conega sap que tinc una gran, immensa, immutable, irrefrenable admiració per les dones. N’estic convençut de la seva superior moral i física. I intel.lectual, evidentment. Ara com deia el poeta clàssic Momus Catalanicus hi ha dones que no semblen dones. I la Chacón n’es una.
Físicament, la Chacón és una dona com Déu mana. Mare Natura ha estat generosa amb ella i els seus atributs són atractius. No dóna com estandart de bellesa clàsica, però no està malament. Quan està contenta es fa mirar.
Moralment, però, la mossa fa patir. Constit que això és quelcom que passa a la gran majoria de la gent que es diu d’esquerra en general i als socialistes en particular. Perquè aquesta colla de gent saben que el capitalisme, tot i els seus xarampions periòdics, és el millor sistema econòmic inventat fins ara però l’ataquen. Ni dibuixen una alternativa, ni, quan governen, creen cap alternativa. Segueixen fent una política capitalista amb tots els ets i uts i, sovint, amb més ets i uts que els partits liberals i conservadors. Només cal pensar en Felipe González i llurs privatitzacions o Zapatero i llurs reformes laborals i baixades d’impostos. O sia que predicar el socialisme i practicar el capitalisme ja es veu que ha de dur a una forma o altra d’esquizofrènia i, sinó, de cinisme.
González, Rubalcaba, Montilla i Navarro ( de moment ) són de la raça dels cínics.
Maragall amb tots els catalanistes del PSC i la Chacón, com a figura descol.locada, són de la banda dels esquizofrènics.
El problema que tenen els esquizofrènics davant els cínics és que no tenen res a fer. Els cínics són el gat que juguen amb el ratolí que són els esquizofrènics. I vet aquí que amb això del dret a decidir Rubalcaba i Navarro han esdevingut dos tigres que han decidit desfer-se de la ratolina Chacón.
La jugada és una jugada d’escacs, intel.ligentíssima ( els cínics solen ser molt intel.ligents ). Es planteja el dret a decidir al Congrès espanyol. Dins dels partits socialistes això què significa: doncs significa una oportunitat d’on per a desfer-se de la Chacón com a líder. És com quan el cavall amenaça la torre i la reina. Si la Chacón vota a favor del dret dels catalans a decidir: adéu possibilitats de líderar el PSOE, si vota en contra: adéu possibilitats de líderar el PSC ni que sigui encapçalant o formant part d’unes llistes estatals.
Davant d’aquesta jugada intel.ligentíssima la Chacón havia de decidir si volia salvar la torre o la reina, però en comptes d’això va fer un moviment idiotíssim que va significar que perdés en una sola jugada tant la torre com la reina. Jo pensava que en política no es poden matar dos ocells d’un tret però es veu que sí.
Quina era la reina o la torre que havia de triar salvar Chacón? La reina era el PSC, perquè la Chacón podia intentar liderar el PSC, cosa que li resultaria relativament fàcil, ja que la gent que ara s’hi mou es molt mediocre ( on són els Maragalls d’antany? ). La Chacón ja té una edat per a saber que mai no liderarà el PSOE. I això per dues raons: la primera és que els socialistes espanyols consideren que una catalana mai no guanyarà unes eleccions espanyoles ( cosa que em sembla que és evident ) i la segona és que ella formava part de la guàrdia de corps de Zapatero, però mai va formar part del politburó madrilenyo-basc-andalús. És una estranya a aquest politburó que, lògicament, buscarà a un dels seus per substituir Rubalcava quan arribi el moment. Nihin novum sub solem.
La veritat és que la Chacón em fa una mica de pena. Zapatero, ves a saber a canvi de què, li va prometre l’oru i el moru i ara només rep hòsties i espatecs ( no precisament de Vic ) d’aquí i d’allà.
Possiblement els dies de la Chacón a la política catalana i a la política espanyola estant comptants. Com que mai no s’ha sabut guanyar la vida més enllà de l’ererari públic és probable que la col.loquin a Europa per a que no emprenyi. Vidal-Quadras, Mayor Oreja, Iturgáiz, Magdalena Álvarez, Carmen Romero (la ex de Felipe, sí ), i molt, molt aviat, i amb sort, la Chacón.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
_Esparta_ |
Doncs a mi no em fa pas pena...
Monday, March 18th 2013, 8:28 AM
...més aviat li tinc certa enveja. Per mi és el típic cas de com una persona mediocre ha sabut viure de la mamella de la política i s'ha forjat un bon futur econòmic. La Chachón potser no es guanyarà un bon sobressou anant de conferència en conferència, potser ni tant sols publicarà un llibre de les seves memòries, però estic ben convençut de que no li faltarà un bon sou ni una bona jubilació.
La Chacón no és intel·ligent, ni tampoc espavilada, però sí una bona trepa, que és el que fa falta en política. I va saber aprofitar-se del talant feminista d'en ZP, al qual no li importava massa l'intelecte de les seves dones, amb que fossin dones ja en tenia prou. Aquí el Berlusconi la va clavar amb allò del "Gobierno Rosa de Zapatero".
I la Chacón era de les intel·ligents en comparació a la Aido i la l'altra (no m'en recordo ni del nom, només que va proclamar allò de la confluencia astral de l'Obama i en ZP).
Aquella va ser una època d'esplendor patri. Per Deu, que això de la igualtat de gènere a qualssevol preu no torni mai més. Potser que mirem més el cervell de les persones enlloc de si tenen penis o vagina alhora de posar-les en un Ministeri.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
