| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de franc68
|
|
| |
Més poesia
 diumenge 17/març/2013 - 06:07  1245  5
Una nit de lluna plena tramuntà rem la carena,
lentament sense dir re...
Si la lluna feia el ple
també el feu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
( com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya ).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixÃ
el dia de ma partida
mitja vida condormida :
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cins quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res."
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pà tria tan petita
que la somio completa.
Corrandes d'exili. Pere Quart
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
