Miro sovint de no dormir. Em van vendre fa molts anys un rellotge al que li falten un grapat d'hores per poder complir la funció per la que va ser creat. Moltes nits trec el cap per la meva finestra, i miro d'explicar-li a la Lluna el meu dia-a-dia. Ella es molt bona escoltant... Molt més que jo xerrant, que mai acostumo a trobar les paraules correctes per cada moment concret (ja us he dit que la culpa es del meu rellotge).
Miro sovint de no despertar. Enganyo el meu rellotge cada nit. Li assenyalo una hora per a que em desperti, i quan comença a cantar dono mitja volta i somric sense obrir els ulls. Puc escoltar els brams del Sol cada matí quan treu el cap per la meva finestra. Puc escoltar las primeres corredisses humanes de gent que fa tard a treballar. Puc escoltar una dona cridant a l'autobús que ha marxat fa un moment. Sento el batec del molinet de cafè de la meva veïna, i les cullerades carregades amb sucre ballant dins la seva tassa. Es just en aquell moment que tanco el rellotge al que li falten hores dintre del calaix dels mitjons. Li dic a la Clàudia que vigili que no escapi. Que no ens cal cap rellotge quan no tenim gens de pressa. Que ja en tenim prou amb esquivar els telediaris que vomita el televisor a l'hora dels àpats. Que en som molts els que llencem el cap per la finestra cada dia. Que som molts els que encara mirem el cel per saber on som. Que som molts que sabem que l'hora de marxar es quan ja no queda cervesa dintre el got.
Mai no he tingut cap rellotge. I, ja a la meva edat, no crec que em faci pas falta...
Si que es una miqueta fomut, companya...
Jo ara fa un any i mig que vaig prendre la decisió de parar.
De seure a una de les pedres del camí per poder pensar en tot plegat.
Un any i mig de no treballar per a ningú més que per a mi.
Un any i mig dedicat a escriure, llegir i poc més.
M'he trobat, per fi...
I dintre de mig any tornaré a treure el rellotge del calaix.
Però amb la butxaca esquerra plena de bocinets de mi (a la dreta només guardo un forat).
Mil gràcies pels teus comentaris.
Salut!
Aixó que dius tu, viure sense rellotge, seria fantàstic no fer mai res perquè es hora de fer-ho, només perque et bé de gust.
deixar-te guiar sempre per el que sents, no pel que penses.
I tantes coses més......
Jo ara vaig pel camí d'aconseguir-ho, no se si me'n sortiré, però ho intentaré.
M'encanta llegir el que escrius B-612.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't